Dret a la sexualitat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Tipografia
Línia 9:
== Història recent ==
=== Anys 70 del segle XX ===
L'any 1976 els grups feministes organitzen una campanya a nivell estatal, en la que s’exigeixs'exigeix l'Amnistia per a les dones condemnades pels anomenats “delictes específics”, entre els quals es trobava l'avortament, en estar totalment penalitzat. A les
presons hi ha dones per haver avortat. L'any 1977 el moviment feminista realitza una campanya per la legalització dels
anticonceptius, per una sexualitat lliure i pel dret a l'avortament.<ref name=drets>{{ref-llibre|títol=Drets sexuals i reproductius |lloc=Barcelona|editorial=[[Institut Català de les Dones]]|any=Juny 2010|url=http://www20.gencat.cat/docs/icdones/serveis/docs/cdoc_dossier_drets.pdf|consulta=12 d'agost de 2013}}</ref>
 
L'any 1978 els grups feministes critiquen el text constitucional, entre altres aspectes, per l'article 15, en considerar que dificultarà el reconeixement ple del dret a l'avortament. L'article 15 estableix: “Tots tenen dret a la vida i a la integritat física i moral sense que, en cap cas, puguin ser sotmesos a tortura, ni a penes o tractes inhumans o degradants. Queda abolida la pena de mort, excepte el que puguin disposar les lleis militars en els temps de guerra”.
Es realitza una campanya en què s’explicas'explica la crítica del moviment al text Constitucional. El mateix any es despenalitzen els anticonceptius.<ref name=drets/>
 
L'any 1979, en el marc de les eleccions municipals, les plataformes reivindicatives del moviment plantegen:
Línia 27:
 
=== Anys 80 de segle XX ===
Les activitats que es realitzen són de molt diversa naturalesa: manifestacions, tancament en Ajuntaments, en els Jutjats, mocions en Ajuntaments, edició de diferents materials; xerrades, meses rodones, Jornades. Iniciativa com la recollida de firmes de 1.300 dones polítiques, cantants, artistes, periodistes que declaren: “Jo també he avortat”, i les firmes d'homes declarant: “Jo he col·laborat facilitant una adreça perquè pogueren avortar”. En 1980 la policia deté les i els treballadors del Centre de Planificació Familiar “Los Naranjos”, de Sevilla, acusats de practicar avortaments. S’arrepleguenS'arrepleguen 1.500 autoinculpacions d'haver avortat en el Centre i es lliuren als Jutjats de Sevilla. S’arrepleguenS'arrepleguen 28.000 firmes que sol·liciten la legalització de
l'avortament. En novembre de 1986 se celebra el judici.<ref name=drets/>
 
El 1981 es realitzen a Sevilla les Jornades Feministes Internacionals per la legalització de l'avortament en suport dels processats de “Los Naranjos”, i al desembre del mateix any, les Jornades estatals pel dret a l'avortament, organitzades per la Coordinadora Estatal d'Organitzacions Feministes es realitzen en desembre de 1981 a Madrid. En aquestes Jornades s’aprofundeixs'aprofundeix en el discurs feminista sobre l'avortament. La crítica al model sexual dominant, la reivindicació del propi cos, i el dret de les dones a decidir fonamenten l'exigència feminista. S’estableixS'estableix l'exigència de la legalització de l'avortament com a estratègia i la pràctica d'avortaments per part del moviment com a forma de pressió i denúncia front a la il·legalitat de l'avortament. L'any 1982 la Coordinadora Estatal d'Organitzacions Feministes elabora un projecte de Llei sobre l'avortament. L'any 1983 es fa públic el projecte de llei de l'avortament del govern socialista. [[Alianza Popular]] presenta un recurs d'inconstitucionalitat acollint-se al “tots tenen dret a la vida” de la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució]].<ref name=drets/>
 
L'11 d'abril de 1985 el Tribunal Constitucional dicta la Sentència i en juliol de 1985 entra en vigor l'actual despenalització parcial de l'avortament. Les comissions pro-dret a l'avortament i gran part de les organitzacions feministes rebutgen el projecte del govern per limitat, al mantenir la seva consideració penal excepte en tres supòsits i no garantir la seva realització en la xarxa sanitària pública. En febrer d'aquest any, el 1985, la comissió pro-dret a l'avortament de Madrid
organitza una marxa de torxes en protesta per les detencions de dones i professionals sanitaris, es lliura un manifest en el que s’exigeixs'exigeix l'avortament “lliure i gratuït”.<ref name=drets/>
 
En maig d'aquest any (1985) se celebren, de forma simultània a tot l'Estat espanyol, manifestacions convocades per les organitzacions feministes i amb el suport de molt diversos col·lectius socials, professionals i polítics Al mateix any (1985) es realitzen les Jornades Feministes Estatals organitzades per la Coordinadora Estatal d'Organitzacions Feministes. Es realitzen a Barcelona: es practiquen dos avortaments als locals de les Jornades,“il·legals” que es fan públics i
Línia 46:
Els grups feministes de cada ciutat encapçalen campanyes contra els judicis i per una Llei d'avortament “lliure i gratuït”, que compten amb el suport actiu de la resta del moviment feminista.<ref name=drets/>
 
Al gener de 1990 se celebra un judici a professionals sanitaris acusats d'haver practicat un avortament en un hospital públic, per una organització “pro-vida”. A partir d'aquest judici no s’has'ha tornat a practicar cap avortament a Pamplona, donada la
situació d'indefensió en què es van trobar les i els professionals. L'any 2000 es duen a termes les Jornades Feministes “Feminismo.es…. y será” celebrades a Còrdova, es van plantejar noves reflexions i propostes en la defensa del dret a l'avortament, en el marc de la ponència presentada conjuntament pels grups “Dona i Salut” (Barcelona) i l'Assemblea Feminista de Madrid.<ref name=drets/>