Pere Nolasc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 20:
La seva condició de comerciant el facilita l'obra; quan se'ls va acabar els diners formen grups per a recaptar l'almoina per als captius. La nit de l'1 al [[2 d'agost]] de [[1218]] se li va aparèixer la Verge demanant-li que fundés una orde que es dediqués a la redempció dels captius. Juntament amb [[Ramon de Penyafort]], creà l'[[Mercedaris|Orde de Nostra Senyora de la Mercè]]<ref name="bio">{{Ref-llibre|cognom=Jiménez Sureda|nom=Montserrat|títol=Crist i la història: Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu|url= https://books.google.cat/books?id=QvlvCQAAQBAJ&pg=PA337&dq=Pere+Nolasc+1180&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiI8t3BuqfKAhXCORoKHScoAU0Q6AEIHjAA#v=onepage&q=Pere%20Nolasc%201180&f=false|llengua=|data=2015| editorial=Universitat Autònoma de Barcelona|pàgines=337|isbn=8449050928}}</ref> el [[10 d'agost]] de [[1218]], amb el consentiment del rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]].
El papa [[Gregori IX]] la va aprovar el [[1235]], donant-los la regla de [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]]. Estava composta per religiosos i cavallers que van rebre la institució canònica del [[bisbe de Barcelona]] i la investidura militar de Jaume I. Els [[mercedaris]] pronunciaven quatre vots: pobresa, castedat, obediència i un quart pel qual havien d'''estar disposats a lliurar-se com a ostatges si aquest fos l'únic mitjà de complir la seva promesa'', és a dir a lliurar-se com a ostatges si no obtenien els diners necessaris per al seu rescat. Els mercedaris, durant els primers anys de funcionament de l'orde, en vida del seu fundador, van aconseguir alliberar prop de 4.000 captius.<ref>{{Ref-web|url=http://www.ordenmerced.org/index.php/es/santoral/item/16-s-pedro-nolasco|títol=Biografia de Sant Pere Nolast al web de l'orde de la Mercè|consulta=3 juny 2016|llengua=|editor
== Veneració ==
Línia 26:
== Iconografia ==
Se'l representa amb barba i vestint l'hàbit blanc dels mercedaris (molt sovint amb l'escut d'aquest orde religiós a l'alçada del pit). Els seus [[Iconografia dels sants|atributs]] són un estendard (en un pal llarg de doble travesser) i unes cadenes o [[Grilló|grillons]] trencats que simbolitzen l'alliberament dels captius.<ref>{{Ref-llibre|cognom=FERRANDO ROIG|nom=Juan|títol=Iconografía de los santos|url=|edició=|llengua=|data=1950| editorial=Omega|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref> A vegades també porta un llibre que simbolitza el llibre de la regla de l'orde que va fundar i apareix juntament amb un captiu agenollat al seu costat..<ref>{{Ref-web|url= http://www.odemih.com/it/la-merced-en-la-historia-5274/iconografia-mercedaria-55444|títol=Iconografia mercedària al web de l'institut Històric de l'Orde de la Mercè| consulta=3 juny 2016|llengua=| editor
Molt sovint es troba representat juntament a d'altres sants pertanyents a l'orde de la Mercè com [[Ramon Nonat|Sant Ramon Nona]]<nowiki/>t, [[Sant Pere Ermengol]] o [[Santa Maria de Cervelló]].
Línia 34:
Obresː
* ''Imposició de la Casulla a Sant Pere Nolasc'' i altres relleus del retaule del convent de La Mare de Déu de la Mercè de Valladolid, obra de Pedro de la Cuadra de 1599 (Museu Nacional d'Escultura, Valladolid)
* S''ant Pere Nolasc embarcant per anar a redimir captius'', pintura de [[Francisco Pacheco]] de cap a 1600 (Museu de Belles Arts de Sevilla). Del mateix autorː ''Desembarcament de captius redimits per Sant Pere Nolasc'', obra pertanyent a la [[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi|Reial Acadèmia Catalana de Belels Arts de Sant Jordi]] dipositada al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya|MNAC]].<ref>{{Ref-web|url= http://museunacional.cat/ca/colleccio/desembarcament-de-captius-redimits-sant-pere-nolasc/francisco-pacheco/011592-000|títol=Fitxa de l'obra al web del MNAC| consulta=3 juny 2016|llengua=| editor
* [[Francisco de Zurbarán|Zurbarán]] va pintar l'any 1629 un conjunt de quadres representant episodis de la seva vida per al convent dels [[Mercedaris]] de [[Sevilla]]. Aquest conjunt inclou la ''Visió de Sant Pere Nolasc'' i ''Sant Pere s'apareix a Pere Nolasc'', actualment al Museu del Prado.
* Sant Pere Nolasc, de Gaspar de Crayer. Pintura de cap a 1655. (Museu del Prado)<ref>{{Ref-web|url= https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/san-pedro-nolasco/a2fc41fd-68c4-488f-81d0-9dec019b4c2c?searchMeta=san%20pedro%20nolasco|títol=Fitxa d'aquesta obra al web del Museu del Prado| consulta=3 juny 2016|llengua=| editor
* Aparició de la Mare de Déu de la Mercè a Sant Pere Nolasc, pintura d'Alonso del Arco 1682 (Museu del Prado)<ref>{{Ref-web|url= https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/aparicion-de-la-virgen-de-la-merced-a-san-pedro/ea1cd0b3-bd01-4bf8-bdfd-bd0506967645?searchMeta=san%20pedro%20nolasco|títol=Fitxa de l'obra al web del Museu del Prado| consulta=3 juny 2016|llengua=| editor
* Sant Pere Nolasc, pintura de [[Jusepe Martínez]] ([[Museu de Saragossa]])
* Aparició de la Mare de Déu a Pere Nolasc, Ramon de Penyafort i Jaume I, pintura de José Risueño de finals del {{segle|XVII}} (Museu de Belles Arts de Granada)
Línia 43:
* Múrcia. Escultura a la façana de l'[[església conventual de la Mercè]] (1713)
* Pintures murals del [[cambril]] de l'església del [[monestir de Santa Maria del Puig]], obra de [[Josep Vergara]] (1781)
* Sant Pere Nolasc, escultura de [[Ramon Amadeu i Grau|Ramon Amadeu]] de començaments del {{segle|XIX}} (MNAC)<ref>{{Ref-web|url= http://museunacional.cat/ca/colleccio/sant-pere-nolasc/ramon-amadeu/010314-000|títol=Fitxa d'aquesta obra al web del MNAC| consulta=3 juny 2016|llengua=| editor
<gallery>
Fitxer:Parròquia_de_Sant_Pere_Nolasc.JPG|La Parròquia de Sant Pere Nolasc al [[El Raval|Raval]] de [[Barcelona]], antic convent mercedari.
| |||