Diferència entre revisions de la pàgina «Animació de plastilina»

m
Manteniment de plantilles
m (Tipografia)
m (Manteniment de plantilles)
 
== Història ==
Tot i que el concepte de ''claymation'' va ser patentat per [[Will Vinton]] l'any 1978, trobem que, a principis del Segle XX,<ref>{{Ref-web|url=http://www.brighthub.com/multimedia/video/articles/59445.aspx|títol=Who Invented Claymation?|consulta=2 maig 2016|llengua=anglès|editor=Finn Orfano|data=17 desembre 2009}}</ref> ja existien produccions audiovisuals que utilitzaven aquest recurs. De fet, la primera pel·lícula de Claymation s'anomena ''La pesadilla del escultor'', datada el 1908 i realitzada per [[Billy Bitzer]].<ref>{{Ref-web|url=http://animacionartesanal.blogspot.com.es/2010/03/tecnicas-iv-clay-animation.html|títol=Animación artesanal|consulta=11/05/2016|llengua=Español|editor=Miquel Díaz|data=13/03/2010}}</ref> De la mà de [[Joseph Sunn]], un dels pioners d'aquesta tècnica, es van començar a iniciar aquest tipus de produccions. Aquest animador d'origen xinès-americà l'any 1926 farà una breu producció anomenada ''The Penwiper.'' A partir dels anys 50 es va començar a difondre l'ús del Claymation per a la realització d'efectes especials en les pel·lícules. Un dels especialistes més representatius en aquest tipus d'efectes va ser [[Ray Harryhausen]], el qual va participar en l'animació de pel·lícules com ''Jasón y los argonautas'', ''Furia de titanes'' i ''El séptimo viaje de Sinbad''.<ref>{{Ref-web|url=https://videoscreadoscondibujos.wordpress.com/2015/02/12/que-es-claymation-o-plastimacion/|títol=¿Qué es el Claymation?|consulta=2 de maig 2016|llengua=castellà|editor=|data=}}</ref>
 
Actualment, tot i que es disposa d'una alta gamma de possibilitats quant a l'animació digital, molts cineastes segueixen confiant en les possibilitats del ''Claymation'' i altres varietats del ''Stop Motion,'' ja que pot oferir una calidesa i/o una textura que l'animació digital no pot oferir. L'any 2005 és quan més s'exploten les possibilitats d'aquesta tècnica; es creen estudis i s'experimenta en gran manera, deixant-nos talentoses obres com ''Wallace & Gromit'' o ''Frankieweenie.'' Els estudis més importants estan situalts en països de parla anglesa. Per una banda trobem ''Laika,'' un estudi nord-americà anteriorment anomenat ''Vinton Studio'' creat per Will Vinton i recreat, amb el nom actual, per Phil Knight. Finalment, per part anglesa, trobem Aardman animations, que, tot i que no tingui tanta història radera, és un dels estudis més importants en quan al tracte del ''Claymation''.
* Animació amb '''plastilina fosa''' o ''clay melting'' on s'aplica una font de calor al material i aquest s'acaba fonent.
* Animació amb '''''foamation''''' és aquella que s'utilitza el material foam en comptes de plastilina el foam és gomaespuma recoberta amb làtex que aconsegueix que sigui més versatil i net.<ref>{{Ref-web|url=http://animacionartesanal.blogspot.com.es/2010/03/tecnicas-iv-clay-animation.html|títol=TÉCNICAS IV: Clay Animation|consulta=2 maig 2016|llengua=Espanyol|editor=Miquel Díaz|data=13 març 2010}}</ref>
* Animació sobre '''relleu''', normalment vidre. La força de la gravetat actua esclafant la plastilina com si fos un dibuix es pot fer que els personatges saltin i volin sense necessitat d'estar a una superfície. Un exemple seria l'animació de [[Rex the Runt]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.ecured.cu/Stop_Motion|títol=StopMotion|consulta=2 maig 2016|llengua=Espanyol|editor=|data=}}</ref>
 
== Artistes i directors de ''claymation'' ==
'''Will Vinton''' és un director i productor d'animació amb plastilina amb un estil molt particular que ha creat escola. El 1974 va fer ''[[Closed Mondays]]'', primera pel·lícula feta amb claymation. Més endavant va fer diferents migmetratges però al final va acabar només produint amb la seva productora Los Vinton Studios, que l'any 2005 es va passar a anomenar Laika Entertainment House.<ref>{{Ref-web|url=http://cartooniablog.blogspot.com.es/2011/06/will-vinton.html|títol=Will Vinton|consulta=2 maig 2016|llengua=espanyol|editor=|data=7 juny 2011}}</ref> Té una obra molt extensa entre la qual destaquen els següents films i sèries o especials per a televisió. Alguns dels seus llargmetratges més coneguts són ''[[The Little Prince]]'' (1979) i ''[[Return to Oz]]'' (1985), mentre que de sèries trobem Meet the Raisins! (1988) i The California Raisin Show (1989).
 
'''[[Tim Burton]]''' és un director, guionista i productor de cinema. Després de crear el seu primer film d'animació de plastilina ''Vincent'' (1982), va crear dos dels seus llargmetratges amb claymation més coneguts i exitosos, ''The Nightmare Before Christmas'' o ''[[Malson abans de Nadal]]'' en català (1993), i J''ames and the Giant Peach'' o [[James i el préssec gegant]] en català, que combina la imatge real i l'animació de plastilina per diferenciar els dos mons on transita el protagonista. També ha fet amb animació en plastilina ''[[La núvia cadàver]]'' i [[Frankenweenie (curtmetratge)|''Frankenweenie'']].<ref>{{Ref-web|url=http://www.alohacriticon.com/cine/actores-y-directores/tim-burton/|títol=Tim Burton|consulta=17 maig 2016|llengua=Castellà|editor=|data=}}</ref>
 
Pel que fa al territori espanyol, també comptem amb la presència de grans animadors de stop-motion. Un exemple d'això és el valencià '''David Caballer''', director d'animació i un dels membres fundadors de l'empresa [[Somnis Animacio S.L]]., productora audiovisual especialitzada en la pre-producció, producció i postproducció de pel·lícules i sèries d'animació en dues o tres dimensions. Segons el valencià, la tecnologia ha facilitat molt el treball als animadors de stop-motion, però tot i això, el claymation continua sent un procés llarg i complicat; “la lluita contra la plastilina”, l'anomena ell.<ref>{{Ref-web|url=http://polipapers.upv.es/index.php/CAA/article/view/2159|títol=Entrevista a David Caballer, director de Animación Stop-Motion|consulta=17 maig 2016|llengua=castellà|editor=Raúl González Monaj|data=}}</ref> D'altra banda, trobem a '''[[Pau Llorens Serrano]]''', un altre animador valencià especialitzat en l'àmbit de l'stop-motion. Aquest, director dels curts ''Caracol, col, col'' (1995) i ''L'enigma del xic croqueta'' (2004), també ha sigut fundador de l'estudi d'animació ''Potens Plastianimation'', l'any 2001.
 
Aquesta tècnica també ha estat utilitzada per donar vida a personatges de programes infantils, com [[Bob, el manetes]] i [[Pingu]].
 
== Diferències entre ''claymation'' i ''stop-motion'' ==
Tot i que molta gent tendeix a confondre els dos termes com a sinònims intercanviables, el claymation no és res més que una subcategoria de l'stop-motion.<ref>{{Ref-web|url=http://www.stopmotionanimation.com/page/claymation-or-stop-motion-what-s-the-difference|títol=Claymation or Stop-Motion: What's the Difference?|consulta=2 maig 2016|llengua=anglès|editor=Mike Brent|data=}}</ref> L'stop-motion consisteix a donar vida a qualsevol objecte inanimat a partir de l'animació, mentre que l'animació amb plastilina és, tal com diu el mateix terme, la tècnica que es fa servir per a donar vida a objectes fets a partir de plastilina o argila.
 
L'animació de plastilina és utilitzada normalment per a la creació de programes televisius infantils, puix que és un material mal·leable i permet una gran llibertat a l'hora de deformar i metamorfosar els personatges, efecte que no s'aconseguiria si es fessin servir els materials rígids de l'stop-motion. En principi, els personatges creats per a l'ús d'aquesta tècnica no haurien de portar cap esquelet articulat al seu interior, per tal de poder aprofitar al màxim les possibilitats que proporciona un material tan emmotllable com la plastilina. Tot i això, en moltes ocasions els animadors fan una excepció, i s'ajuden d'esquelets o estructures metàl·liques per donar forma a les seves creacions.<ref>{{Ref-web|url=http://tecnologiastopmotion.blogspot.com.es/2014/03/definiciones-animacion-stop-motion.html|títol=Conceptos sobre animación stop motion. Técnica y subtécnicas.|consulta=2 maig 2016|llengua=Castellà|editor=Sofía Félix Poggi|data=27 març 2014}}</ref>
1.280.922

modificacions