Anticòs anticardiolipina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
Canvis menors, neteja, replaced: degut a → a causa de AWB
Línia 3:
 
En el LES els anticossos anti-DNA i els anticardiolipina actuen de forma independent. En l'[[artritis reumatoide]] amb [[esclerosi]] sistèmica (escleroderma) aquests anticossos poden intervenir en dues malalties al mateix temps.
Els anticossos anticardiolipina es poden classificar de dues maneres:
 
# Com a IgM, IgG o IgA.
Línia 21:
 
L'anticòs anticardiolipina (aAC) es pot detectar pel mètode RIA (radioimmunoassaig) o [[ELISA]] utilitzant la cardiolipina (fosfolípid) com a [[antigen]].
Per aquests assajos es poden utilitzar anticossos anticardiolipina dels isotips [[IgG]], [[IgM]] i [[IgA]] la concentració dels quals s'expressen amb GPL, MPL i APL respectivament. Cada unitat d'aquestes mesures representa l'activitat d'afinitat d'1mg1&nbsp;mg/ml d'anticossos anticardiolipina.<ref name="test" />
 
Els criteris clínics per realitzar la prova de l'anticardiolipina són episodis trombòtics o [[trombocitopènia]], avortaments continuats, inflamació a les extremitats i dificultats respiratòries. També és aconsellable en aquells pacients que trenen una reacció autoimmune juntament amb la prova de l'anticoagulant lúpic.
Línia 29:
Si el resultat és negatiu significa que en aquell moment el pacient no té anticossos anticardiolipina i si el resultat és positiu però amb nivells d'AAC moderats o baixos poden estar associats a diversos processos com infeccions, efecte de fàrmacs. En canvi, si els nivells observats són elevats i significatius és indicador que el pacient els tindrà de forma persistent.<ref name="test2" />
La detecció d'AAC es basa en el reconeixement de tres tipus d'anticossos anticardiolipina (IgG, IgM i IgA) que són els anticossos antifosfolípids més freqüents que es produeixen davant d'una infecció. El risc que presenta el desenvolupament d'aquests autoanticossos contra la cardiolipina (fosfolípid que intervé en els processos de [[coagulació]]) pot augmentar el nombre d'episodis de formació de [[trombòcits]].<ref name="test2" />
 
 
 
Sovint s'observa que l'anticòs anticardiolipina s'uneix a l'epítop (part de l'antigen que és reconegut per l'anticòs) de la β2- glicoproteïna I (β2-GPI). Aquesta molècula és una glicoproteïna de 50kDa de pes i un anticoagulant. A part d'això, és un cofactor plasmàtic de l'anticardiolipina que intervé en la unió d'aquest amb la cardiolipina. Segons la necessitat d'aquest cofactor distingim dos tipus d'anticardiolipina:
* AAC que depèn del cofactor. En aquest cas, l'anticòs anticardiolipina no s'uneix directament a la cardiolipina sinó a l'epítop situat a la β2-GPI que ha patit un canvi de conformació a l'unir-se a la cardiolipina. Aquest tipus d'anticòs s'associa als símptomes clínics delde la síndrome antifosfolípid.
* ACC que no depèn del cofactor. Per aquest motiu, s'els consideren autèntics anticossos antifosfolípids i es troben en malalties infeccioses.<ref name="test" /><ref name="test3">Font J, García M, Ramos M, Cervera R, Ingelmo M. ''Autoanticuerpos en la práctica clínica''. Espanya: MASSON; 2001. p. 149.</ref>
 
Linha 51 ⟶ 49:
L'anticardiolipina és un factor de risc per l'oclusió vascular. Tot i així amb l'anticardiolipina no és possible preveure quan es repetirà una trombosi en el cas que es produeixin trombosis recurrents. Per poder diagnosticar les trombosis recurrents cal estudiar l'anticardiolipina dependent de la β2-glicoproteïna.<ref name="test" /><ref>Levine SR, Brey RL, Tilley BC, et al. Antiphospholipid antibodies and subsequent thrombo-occlusive event in patients with ischemic stroke. JAMA 2004; 291: 576-84.</ref>
Aquesta s'associa a coagulopaties degudes a causes immunològiques i a lesions en les vàlvules de la part esquerra del cor. Un estudi dut a terme en homes que pertanyien al Honolulu Heart program mostra que l'anticardiolipina guarda relació amb [[infart de miocardi|l'infart de miocardi]] i també és present en [[accident vascular cerebral|l'accident vascular cerebral isquèmic]], tot i que el factor de risc més important és l'anticòs LA (lupus anticoagulant).
La presència d'anticardiolipina en les dones, pot provocar la pèrdua prematura o tardana de l'embrió durant l'embaràs. Això és degut a causa de l'afectació de les arteries uterines que irriguen la [[placenta]], de manera que el [[fetus]] no rep els nutrients ni l'oxigen, ja que es formen coàguls que impedeixen el pas de sang.<ref>Velayuthaprabhu, S., Archunan, G. and Balakrishnan, K. Placental Thrombosis in Experimental Anticardiolipin Antibodies-Mediated Intrauterine Fetal Death. American Journal of Reproductive Immunology 2007; 57: 270–276.</ref>
 
== Referències ==
{{referències}}
 
{{ORDENA:Anticos Anticardiolipina}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Anticos Anticardiolipina}}
 
 
{{ORDENA:Anticos Anticardiolipina}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Anticossos]]