Tàlveg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
Hi afegesc informació. |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Tàlveg (meteorologia)}}[[Fitxer:Thalweg nl.svg|miniatura|Esquema de tàlveg]][[Fitxer:Pompignan11 CB.JPG|miniatura|Tàlveg a Montredon, a la vora de [[Pompinhan (Gard)]]]]
'''Tàlveg''', '''aiguafons''' o '''fons de vall''' és la línia teòrica que uneix els punts més profunds d'una [[vall]], [[Coma (geografia)|coma]], [[obaga]] o [[comellar]] on conflueixen les aigües que formen un [[riu]] o [[Torrent (hidrologia) |corrent intermitent]].<ref>{{GEC|10239731}}</ref> En valls seques, el tàlveg coincideix amb la línia de captació d'aigua i durant el període sec es fa servir de camí. La paraula prové de l'alemany ''Talweg'' que significa «camí de vall».<ref>{{Ref-llibre|títol = Diccionari de Geologia |urlcapítol = http://cit.iec.cat/dgeol/default.asp?opcio=22&idbdct=73107 |data = 2007|editorial = Institut d'Estudis Catalans|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = |capítol = tàlveg m.|editor = [[David Serrat i Congost]] (ed.)}}</ref>
Els tàlvegs es troben generalment modelats per l'erosió fluvial i sovint coincideixen amb la xarxa hidrogràfica. El terme tàlveg s'oposa a la carena, línia de cresta, línia de falla o la [[divisòria d'aigües]]. L'espai convex comprès entre dos tàlvegs de rius o afluents veïns que flueixen en direcció convergent es coneix amb el nom d'[[interfluvi]].<ref>{{ref-llibre|cognom = Derruau|nom =Max|títol = Les formes du relief terrestre. Notions de géomorphologie|lloc = Paris|editorial = Armand Colinata|data = 1969|edició = 8a edició (2001)|llengua = francès|isbn = 2200210140}}</ref> En el camp de la geografia política el tàlveg serveix sovint de línia fronterera a l'hora de demarcar dos territoris administratius diferents.
| |||