Gonzalo Herralde: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Tipografia |
||
Línia 5:
== Biografia ==
Gonzalo Herralde, tot i ser aficionat al cinema, va començar estudiant Medicina. Al tercer any, quan anava a especialitzar-se en psiquiatria, ho va deixar a causa dels canvis ideològics que va patir la facultat durant aquella època. Aquest interès per la psiquiatria, però, va influir en pel·lícules com ''Raza, el espíritu de Franco'', ''El asesino de Pedralbes'' i ''Vértigo en Manhattan''. Un cop ja havia deixat la universitat va decidir encaminar la seva vida cap a les arts estudiant teatre, història de l'art i cinema. Va començar a estudiar teatre a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Aquí
Després de veure ''[[Pierrot el boig|Pierrot le fou]]'' de [[Jean-Luc Godard]] (1965) va ser quan va decidir definitivament fer cinema. Va assistir a les classes Noël Burch al francès Institut de Formation Cinématographique de París on només veien i analitzaven la pel·lícula de [[Robert Wiene]], ''[[El gabinet del Dr. Caligari]]'' (1920). Molt més va aprendre a l'Escola de Cinema Aixelà, on va poder filmar amb una súper-8 i muntar. Durant aquesta etapa d'aprenentatge va sorgir el seu primer curtmetratge, ''Cartel'' (1970), un assaig sobre els Aparells Ideològics de l'Estat fet conjuntament amb Gustau Hernández. Posteriorment, Herralde, va fer tres curtmetratges més abans del seu primer llargmetratge. ''El B. va a Nueva York'' (1971), considerat un esborrany de ''Vértigo en Manhattan''; ''Un cochero IMpertinente'' (1973), un curt relacionat amb el llenguatge; i ''Mi terraza'' (1974), projecte encarregat per un grup d'arquitectes que fa una radiografia de la ciutat i els diferents estatus de la societat filmant les terrasses de diferents zones de Barcelona i Catalunya.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Martí|nom=Octavi|títol=Gonzalo Herralde: Cineasta cívic|url=|edició=primera|llengua=català; castellà; anglès|data=novembre 2011|editorial=Pòrtic; Filmoteca de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=13-16|isbn=9788498092028}}</ref>
Línia 11:
L'any 1974, juntament amb [[Oriol Regàs i Pagès|Oriol Regàs]], Gonzalo Herralde funda la productora Producciones Septiembre<ref>{{Ref-llibre|cognom=Riambau|nom=Esteve|títol=Productores en el cine español: estado, dependencias y mercado|url=|edició=primera|llengua=castellà|data=2008|editorial=Cátedra; Filmoteca Española|lloc=Madrid|pàgines=678|isbn=9788437624624}}</ref> amb la qual farà la seva primera pel·lícula de llarga durada, ''La muerte del escorpión'' (1975). Es tracta d'un thriller que relata l'embolic amorós entre una exactriu, el seu marit que és productor i un guionista. Dos anys més tard, al 1977, i amb la mateixa productora, va realitzar el projecte ''Raza, el espíritu de Franco'' (1977) amb la col·laboració de [[Romà Gubern Garriga-Nogués|Romà Gubern]]. És un documental que es va realitzar just després de la mort del dictador on apareixen entrevistes a [[Pilar Franco Bahamonde|Pilar Franco]], la germana del general, i a [[Alfredo Mayo]], actor que el va interpretar a la pel·lícula de José Luis Sáenz de Heredia, ''[[Raza]]'' (1941).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Martí|nom=Octavi|títol=Gonzalo Herralde: Cineasta cívic|url=|edició=primera|llengua=català; castellà; anglès|data=novembre 2011|editorial=Pòrtic; Filmoteca de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=17-26|isbn=9788439387978}}</ref>
Per al següent projecte es va centrar en l'assassinat d'un matrimoni de la zona alta de Barcelona. ''El asesino de Pedrables'' (1978) és un documental que
A principis de la dècada dels 80, Herralde es planteja encaminar el seu cinema cap a un públic més internacional. Primer va anar a viure a Nova York, on va conèixer a Tom Luddy, director del Pacific Film Archive de Los Angeles que el va dur a diversos festivals de cinema independent. El seguit de viatges en avió que va fer durant l'estada de 3 anys a Nova York van donar-li la idea per a la seva següent pel·lícula ''Jet Lag'' o ''Vértigo en Manhattan'' (1980), un thriller on la descompensació horària causada per un vol de llarga distància pren un rol clau a la història d'una dona que va a buscar a un antic amant.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Martí|nom=Octavi|títol=Gonzalo Herralde: Cineasta cívic|url=|edició=primera|llengua=català; castellà; anglès|data=novembre 2011|editorial=Pòrtic; Filmoteca de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=36-37|isbn=9788439387978}}</ref>
Línia 22:
== Filmografia ==
El cinema d'Herralde
* 1975. ''La muerte del escorpión''
|