Harmònic: diferència entre les revisions

Un '''harmònic''' és qualsevol membre d'una [[sèrie harmònica (música) |sèrie harmònica]]. El terme s'utilitza en diverses disciplines, incloent-hi la música, la física, l'[[acústica]], la transmissió de potència electrica, la tecnologia de ràdio i altres camps. Generalment s'aplica a senyals que es repeteixen, com ara un senyal[[Sine | sinusoidal]]. Un harmònic d'una [[ona]] és una ona amb una [[freqüència]] que és un [[nombre enter]] positiu de la freqüència de l'ona original, coneguda com [[freqüència fonamental]]. L'[[ona]] original també s’anomenas'anomena primer harmònic, els següents harmònics es coneixen com a harmònics superiors. Atès que tots els harmònics són [[Funció periòdica|periòdics]] amb la freqüència fonamental, la suma dels harmònics també és [[Funció periòdica|periòdica]] amb aquesta freqüència. Per exemple, si la freqüència fonamental és de 50 [[Hertz |Hz]], (una freqüència d'alimentació de [[Corrent altern|CA]] , les freqüències dels tres primers harmònics superiors són 100Hz (2n harmònic), 150 Hz (3r harmònic), 200 Hz (4t harmònic) i qualsevol addició d'ones amb aquestes freqüències és [[Funció periòdica|periòdica]] amb la fonamental de 50 Hz.

En música, els harmònics s’utilitzens'utilitzen en instruments de corda i en instruments de vent com a forma de produir el so típic de l'instrument, particularment per tocar notes més altes i, amb les cordes, obtenir notes que tinguin una qualitat de so o un “to de color” únic. A les cordes, els harmònics inclinats tenen un to “vidriós” i pur. En els instruments de corda, els harmònics es generen tocant (però sense prémer completament la corda) en un punt exacte de la corda mentre sona la pròpia corda (ploma, inclinació, etc.); això permet que soni l'harmònic, un to sempre superior a la freqüència fonamental de la corda.