Hècuba: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 22:
A la ''Ilíada'', Hècuba té un paper difús. Intervé en un segon pla per moderar el coratge d'Hèctor, per plorar el seu cadàver i per pregar a [[Atena]] que allunyi les desgràcies de la ciutat. Però en altres epopeies, i sobretot en els tràgics, la figura d'Hècuba s'engrandeix fins a esdevenir símbol de la majestat i la desgràcia. Es deia que abans de parir el segon fill, Paris, va tenir un somni estrany: va veure sortir del seu pit una torxa que incendiava la ciutat de Troia sencera, i els boscos dels voltants. Els endevins van interpretar que el nen que havia de néixer portaria la ruïna a la ciutat. Hècuba es va negar a matar el seu fill i el va exposar un cop nascut. L'infant es va salvar i més tard tornà a Troia. Segons una altra versió, els endevins, i especialment [[Èsac]], un dels fills de Príam, havien alertat Príam que l'infant que naixeria un dia determinat portaria la ruïna a la ciutat. Arribat el dia, va haver-hi dos naixements, el de Paris i el de Munip, fill de [[Cil·la]] i de [[Timetes]], germà o cunyat de Príam. Príam va fer matar Cil·la i Munip. Aquesta llegenda pretén fer remuntar fins a ella els orígens de la pèrdua de Troia, en negar-se a matar Paris, tot i l'avís dels déus.
Després de la [[Guerra de Troia]] Hècuba ja havia perdut gairebé tots els seus fills. Abans Príam havia enviat el seu fill petit, Polidor, a [[Tràcia]] perquè fugís de la guerra que
== Referències ==
| |||