Híbrid: diferència entre les revisions

La hibridació mitjançant edició genètica es va fer per primera vegada als anys 80 del segle XX a Cambridge entre una ovella i una cabra. En 2017, "el grup del doctor Hiromitsu Nakauchi, que treballa a la Universitat de Tòquio i a la de Stanford, va injectar cèl·lules mare de ratolí a un embrió de rata, modificant-lo de manera que les cèl·lules implantades fabriquessin un pàncrees que substituís l’òrganl'òrgan original". Els Estats Units va prohibir el finançament públic d'aquests experiments quan involucraren material humà des del 2015. El Japó, però, va llevar el límit permetent la creació d'híbrid entre humans i animals no-humans.<ref>{{ref-notícia |cognom=Macip |nom=Salvador |títol=Comença la cursa pels híbrids d’animalsd'animals i humans |publicació=Ara |url=https://www.ara.cat/suplements/ciencia/hibrids-animals-humans_0_2324167602.html |consulta=19 octubre 2019 |data=2019-10-11}}</ref>

#En lús general, un '''híbrid''' és sinònim d’d'[[heterozigosi]]: qualsevol descendència resultant de l’aparellamentl'aparellament de dos individus homocigòtics

#un '''híbrid estructural''' resulta de la fusió de [[gàmetes]] que tenen estructura diferent en, com a mínim, un [[cromosoma]], vom resultat d’uned'une anormalitats estructurals

Des del punt de vista de la [[taxonomia]] els híbrids es refereixen a la descendència que resulta de l’entrecreuamentl'entrecreuament entre animals o plantes de diferents [[tàxons]].<ref>Keeton, William T. 1980. Biological science. New York: Norton. {{ISBN|0-393-95021-2}} page A9.</ref>

#Els híbrids entre diferents [[subespècies]] dins una espècie (com., per exemple, el [[tigre de Bengala]] i el [[Tigre siberià]]) es coneixen com a híbrids '''intraespecífics'''. Els híbrids entre diferents espècies dins del mateix [[gènere (biologia)|gènere]] (com entre [[lleó]] i [[tigres]]) de vegades es coneixen com a híbrids '''interespecifics''' o creuaments. Els híbrids entre diferents gèneres (com entre l’l'[[ovella]] domèstica i la [[cabra]]) es coneixen com a híbrids '''intergenèrics'''. Són extremadameent rars els híbrids entre [[família (biologia)|famílies]] diferents com els que poden ocórrer entre la [[gallina]] i la [[gallina de Guinea]]<ref name="ghigi">Ghigi A. 1936. "Galline di faraone e tacchini" Milano (Ulrico Hoepli)</ref> No es coneixen híbrids entre diferents [[ordre (biologia)|ordres]] d’animalsd'animals que en aquest cas rebrien el nom d{{'}}'''interordinals'''

#El segon tipus d’híbridsd'híbrids consistirien en creuaments entre poblacions, races o [[cultivar]]s dins de la mateixa espècie. Aquest significat sovint es fa servir en creuaments de plantes i animals on els híbrids es produeixen de manera comuna i es seleccionen perquè tenen característiques que no es troben o són presents de manera inconsistent en les individus progenitors o les poblacions. El flux de material genètic entre poblacions o races sovint s’anomenas'anomena “hibridació”

== Tipus d’híbridsd'híbrids ==

Depenent dels progenitors, hi ha un gran nombre de tipus d’híbridsd'híbrids;<ref>Wricke, Gunter, and Eberhard Weber. 1986.

* ''Híbrid de creuament simple'' (en anglès:''Single cross hybrids'' ) resulten del creuament de dos organismes de veritable raça de creuament ([[w:en:true breeding organism]]) i produeixen una generació F1 anomenat un [[Híbrid F1]] (F1 és la forma abreujada de Filial 1, que significa "primera descendència"). El creuament entre dues línies homocigòtiques diferents produeix un híbrid F1 que és heterocigòtic; que té dos al·lels, un contribuït per cada progenitor i típicament un és [[Dominància|dominant]] i l’altrel'altre és [[recessiu]]. La generació F1 també és [[fenotip|fenotípicament]] homogènia produint una descendència que és similar a les altres..

* ''Híbrids de creuament doble'' (''Double cross hybrids'') resultat de l’encreuamentl'encreuament entre dos híbrids diferents F1.<ref>J. O. Rawlings, C. Clark Cockerham ''Analysis of Double Cross Hybrid Populations.'' J. O. Rawlings, C. Clark Cockerham Biometrics, Vol. 18, No. 2 (Jun., 1962), pp. 229-244 doi:10.2307/2527461</ref>

* ''Híbrid de creuament de tres vies'' (''Three-way cross hybrids'') resultat de l’encreuamentl'encreuament entre un progenitor que és un híbrid F1 i un altre d’unad'una línia interna (''inbred'').<ref>Roy, Darbeshwar. 2000. ''Plant breeding analysis and exploitation of variation''. Pangbourne, UK: Alpha Science International. Page 446.</ref>

* ''Híbrids de triple creuament'' (''Triple cross hybrids'') resulta de l’encreuamentl'encreuament de dos híbrids diferents de tres vies

* ''Híbrids de poblacions'' (''Population hybrids'') resulten de l’encreuamentl'encreuament de plantes o a nimals dins una [[població]] amb una altra població. Aquesta inclou els encreuaments entre organismes com híbrids interespecífics o creuaments dins de races diferents.