ISO 14001: diferència entre les revisions

Les organitzacions poden obtenir una sèrie de beneficis econòmics incloent una major conformitat amb els requisits legals i reglamentaris (Sheldon 1997) mitjançant l'adopció de la norma ISO, reduint el risc de multes per responsabilitat reguladora i ambiental i millorant l'eficiència de l’organitzaciól'organització (Delmas 2009). Els beneficis poden incloure una reducció de residus, el consum de recursos i els costos d'explotació. D'altra banda, com un estàndard reconegut internacionalment, les empreses que operen en múltiples llocs de tot el món poden aprofitar la seva conformitat amb la norma ISO 14001, el que elimina la necessitat de múltiples registres o certificacions (Hutchens 2010).

Al 2010, l'últim reglament [[EMAS]] va entrar en vigor; ara és aplicable a arreu del món, i inclou els indicadors d’actuaciód'actuació claus i un rang de millora més ampli.<ref>{{Ref-web|url=https://www.epa.gov/ems/learn-about-environmental-management-systems#what-is-an-EMS|títol=Learn About Environmental Management Systems|consulta=2017-01-15|nom=US EPA,REG|cognom=06,MD|llengua=en|editor=www.epa.gov}}</ref><ref>Massoud, M. A. Y. A., Fayad, R., & El-fadel, M. (2010). Environmental Management System ( ISO 14001 ) Certification in Developing Countries : Challenges and Implementation Strategies 1, ''44''(6), 1884–1887.</ref>Els requeriments del sistema de gestió mediambiental de l'ISO 14001 i de la [[EMAS]] són molt similars, encara que l'[[EMAS]] conté alguns requeriments addicionals tals com:<ref>Kerret, D., & Economics, P. (2008). ISO 14001 as an Environmental Capacity Building Tool — Variations among Nations, ''42''(8), 56–61. <nowiki>{{format ref}} https://doi.org/10.1016/S2212-5671(15)01131-4</nowiki></ref>