Ibèric: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Tipografia
Línia 44:
 
=== Substantius ===
* '''aŕs / ars''': lexema que apareix associat amb alguns topònims, com ''bilbiliaŕs'', raó per la qual s’has'ha considerat la possibilitat que pogués significar ''ciutat'' (de Hoz 1995) o bé ''castell ''(Rodríguez Ramos 2001). S’haS'ha relacionat amb el basc ''ertzi'', "recinte tancat" i ''etxe'', ''casa'' (Rodríguez Ramos 2001).
* '''batir''': s’has'ha proposat que designés algun càrrec o títol (de Hoz 1985), ja que apareix de forma repetitiva associat a antropònims en el plom de Palamós.
* '''baites''': podria ser un apel·latiu que identifiqui els antropònims que acompanya, potser ''testimoni'' (Rodríguez Ramos, 2002) d’acordd'acord amb els paral·lelismes de textos comercials grecs, ja que apareix associat a antropònims en ploms que plausiblement contenen textos comercials.
* '''eban / teban''': es tracta d’und'un terme gairebé exclusiu de les inscripcions funeràries, associat als antropònims que hi apareixen. Per a alguns investigadors, seria l’equivalentl'equivalent del llatí FILIVS, ''fill'' (Bähr, 1947), hipòtesi ampliada per Velaza (1994), per a qui endemés '''teban''' significaria ''filla''. Per a d’altresd'altres, seria un verb equivalent al llatí COERAVIT, ''va encarregar-se'' (Untermann 1986).
* '''iltiŕ''' / '''iltur''' / '''iltun''': són termes freqüents en topònims, com ''iltiŕta'' o ''ilturo'', raó per la qual s’interpretens'interpreten amb el significat de ''ciutat ''(de Hoz, 1983), interpretació que podria tenir el suport de l’origenl'origen del nom de Pamplona segons les fonts antigues: POMPAELO, ''ciutat de Pompeu''. També s’hans'han relacionat amb el basc ''hiri''/''uri'' (forma antiga ''ili'') ''ciutat'', ''comunitat'' (Caro Baroja, 1946).
* '''seltar''': és un terme exclusiu de les esteles funeràries, raó per la qual se li atribueix habitualment el significat de ''tomba'' (Antonio Beltrán, 1950; Tovar, 1954). També s’has'ha proposat el de ''monument ''o ''estela'' (Rodríguez Ramos, 2005).
* '''śalir''': terme molt freqüent en monedes de plata, raó per la qual se li atribueix el significat de ''plata ''(Gómez-Moreno 1945), ''valor'' o ''moneda'' (Tovar 1954), potser una unitat de compte similar a denari o dracma (Silgo, 1994). S’haS'ha relacionat amb el basc ''zilar''; ''plata ''(Gómez-Moreno 1945) i ''sari''; ''pagament'', ''import ''(Michelena, 1979).
A banda dels termes que tenen un significat prou segur a partir de l’anàlisil'anàlisi interna dels textos, una possible font de termes ibèrics serien els préstecs de la llengua ibèrica (no indoeuropeus) al llatí regional (Vidal, 2013); en el cas català, s’hans'han proposat substantius com: ''nabiu ''(correspon al basc ''ahabi''), ''samarra'' (basc ''zamar''), ''llastó'' ‘fenc’ (basc ''lasto'' ‘palla’), ''sarró'' (basc ''zorro''), ''sàrria'' (basc ''zare''), ''barzer'' (basc ''barza''), ''maduixa'' (basc ''martuza'' ‘mòra’), ''sargantana'' (basc ''sagundila''), etc.
 
=== Antroponímia ===
Línia 174:
Eduardo Orduña (2011) insisteix que els elements ibèrics proposats com numerals no sols són similars als numerals bascos, sinó que també es combinen com a numerals i apareixen en contextos en què són esperables numerals, arguments que Lakarra (2010) no rebat [tampoc de Hoz (2011)]. Quant a la hipòtesi de l'ibèric com a llengua vehicular de [[Javier de Hoz]], Orduña remarca el seu caràcter hipotètic, tot i que Lakarra la presenta com un fet establert. Els problemes d'aquesta hipòtesi han estat recollits per Ferrer (2013) en un treball posterior. Respecte de les dificultats fonètiques indicades per Lakarra, Orduña argumenta que les seves propostes són compatibles amb el protobasc de Michelena, que és al que per cronologia i per seguretat s'ha d'atenir un iberista, mentre que la hipòtesi de reconstrucció interna de Lakarra té una cronologia imprecisa i un grau de seguretat molt menor. Finalment, en contra de la seva primera opinió favorable al préstec, conclou que la hipòtesi més econòmica per a explicar les coincidències entre el sistema de numerals ibèric i el sistema de numerals basc és la del parentiu genètic.
 
[[Francisco Villar Liébana|Francisco Villar]] (2014, 259) constata que les coincidències entre els numerals ibèrics i els numerals bascos són del mateix ordre que les documentades entre els numerals de les llengües indoeuropees i, conseqüentment, defensa que l'única hipòtesi sostenible en aquest moment és la del parentiu genètic entre ibèric i basc. Villar considera també que si la reconstrucció del protobasc proposada per Lakarra (2010) resulta incompatible amb l’evidèncial'evidència derivada dels numerals, cal corregir la reconstrucció, que com tota reconstrucció és hipotètica i perfectible.
 
== Texts d'exemple ==