Il·luminació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Tipografia
Línia 24:
# Llum dura: produeix ombres ben delimitades dels objectes. Amb aquesta llum s'aconsegueix el modelat del volum i el dibuix dels seus contorns.
#Llum frontal: produeix un efecte d'aplanament dels objectes, per bé que augmenta la quantitat de detalls, n'anul·la la textura. Els colors es reprodueixen amb gran brillantor. La llum que ens arriba de darrere la càmera crea un efecte frontal en el subjecte. És la posició bàsica (i infalible) per fer una fotografia. Aquesta posició permet captar perfectament un bonic cel blau de fons.
#Contrallum: és un recurs utilitzat per fer fotografies quan volem captar una escena on hi ha la llum al davant amb la intenció que la imatge quedi totalment fosca i només es puguin veure les siluetes. Podem trobar fotografies on la font de llum queda coberta per l’objectel'objecte i altres objectes que produeixen un efecte d'enllumenat directe que percebem a través de la fotografia. El resultat és una fotografia amb els colors anul·lats, amb algunes zones molt clares i altres molt fosques.
#Pla zenital: és aquell on l’òptical'òptica de la càmera de televisió, cinematogràfica o de fotografia, es troba perpendicular a terra i la imatge obtinguda ofereix un camp de visió orientat de dalt a baix. Aquest pla s'utilitza força en fotografia, però també en la realització de televisió i en la direcció cinematogràfica.
#Llum lateral: els objectes prenen una forma i textura d'una qualitat tridimensional. Les ombres són accentuades, de manera que el contrast és més alt. La llum lateral es pot utilitzar per crear ombres dramàtiques sobre superfícies (per exemple: murs) i crear una atmosfera. La llum lateral és atractiva i generalment s'utilitza per aconseguir un gran efecte; un tipus d'il·luminació que es troba al principi i al final del dia. És un recurs emprat en fotografia força comú que veiem moltes vegades a les pel·lícules. El principal desavantatge d'utilitzar aquesta il·luminació és el fet que poden perdre's les ombres en algunes àrees de la imatge i es pot produir imperfeccions com ara arrugues. En els retrats fotogràfics, per exemple, generalment s'utilitza més en els homes que en les dones, ja que tenen una aparença més dura (especialment en el cas que les ombres no tinguin un marge suavitzat).
 
Línia 47:
 
== Propietats del color ==
Per definir la llum i les propietats de l’origenl'origen del color, la indústria de la il·luminació es basa en dos paràmetres: d'una banda, la temperatura de color correlacionada (CCT) que s'usa generalment com un indici que marca l'aparença de "calor" o "fredor" de la llum emesa per una font; i de l'altra, l'índex de reproducció cromàtica (CRI): una indicació que determina la quantitat de llum que pot oferir la font per fer que els objectes semblin naturals.
 
== Exposició a la llum ==
Normalment la llum es mesura amb un [[dosímetre]]. Els Dosímetres mesuren l’exposiciól'exposició d’und'un individu o d'un objecte a alguna cosa en el medi ambient, com els dosímetres de llum i els dosímetres de [[radiació ultraviolada]].
 
Per tal de mesurar específicament la quantitat de llum que entra per l'ull, s’has'ha desenvolupat un mesurador de llum [[ritme circadiari|circadiària]] personal anomenat Daysimeter. Aquest és el primer dispositiu creat per fer mesures precises i caracteritzar la llum (la intensitat, l'espectre, el temps i la durada) que entra per l'ull que afecta el rellotge del cos humà. Aquest petit dispositiu mesura el descans diari d'un individu i els seus patrons d'activitat, així com l'exposició a la llum circassiana - la llum d'ona curta, sobretot la llum natural del cel blau - que estimula el sistema circassià.
 
== Mètodes d'il·luminació ==