Imre Lakatos: diferència entre les revisions

En ''[[La Metodologia dels Programes d’Investigaciód'Investigació Científica]]'' es mostra contrari a una [[filosofia de la ciència]] preescriptiva i aposta per una fórmula descriptiva basada en la [[història de la ciència]]. La metodologia exposada en aquesta obra consisteix en una de les tres opcions que es plantegen en l’anomenadal'anomenada Revolució Historicista, juntament amb les de [[Thomas Kuhn]] i [[Paul Karl Feyerabend|Paul Feyerabend]]. Tots tres coincideixen en la necessitat de la filosofia de la ciència en recórrer a la història de la ciència per tal d’establird'establir correctament el funcionament científic i el criteri de demarcació entre ciència i pseudociència. Però allà on Kuhn i Feyerbrand hi veuran un [[relativisme]] epistemològic, Lakatos considerarà que l’exposiciól'exposició ha de ser de caràcter [[Racionalisme|racionalista]], i que en les obres de Kuhn y Feyerbrand no hi ha motius per establir un criteri de demarcació mínim que permeti distingir allò científic d’allòd'allò religiós, cosa que per ell és impensable: ha d’haverd'haver una possibilitat d’exposiciód'exposició racional de la ciència i un criteri de demarcació establert.

Analitza les tesis falsacionistes de [[Karl Popper]] que separa en dues parts: a la primera l’anomenal'anomena [[Falsacionisme|Falsacionisme Dogmàtic]], i el descriu com un tipus d’empirismed'empirisme no inductivista amb una confiança dogmàtica en la base empírica (psicologisme); a la segona l’anomenal'anomena [[Falsacionisme|Falsacionisme Ingenu]] i el descriu com falibilista respecte a la base empírica. Segons Lakatos, Popper parteix del primer i va progressant cap al segon al llarg de la seva vida

Plantejarà com a alternativa el [[Falsacionisme sofisticat|Falsacionisme Sofisticat]]: per Lakatos la falsació consisteix en un triple enfrontament entre dues teories rivals i l'experiència. Les teories rivals es confronten amb l'experiència; una és acceptada i l'altra és refutada. La refutació d'una teoria depèn de l'èxit total de la teoria rival. Així Lakatos planteja una nova unitat d'anàlisi: el programa d'investigació científica (PIC). No pot haver-hi lloc per la falsació sense que hi hagi una teoria millor que superi a la teoria que es pretén falsar. Una teoria és millor que una altra quan compleix tres requisits: (1) explicar adequadament tot allò que ja explicava l’anteriorl'anterior; (2) fer prediccions noves i inesperades que no feia la teoria anterior; i (3) que almenys una part d’aquestesd'aquestes noves prediccions siguin corroborades empíricament.

Això el va portar a considerar que la ciència era incapaç d'arribar a la "veritat", però va suggerir en ''[[La Metodologia dels Programes d’Investigaciód'Investigació Científica]]'' , que cada nova teoria era capaç d'explicar més coses que l'anterior, i sobretot, de predir fets nous que mai ningú no s'havia plantejat (com, per exemple, l'avistament del cometa [[1P/Halley|Halley]]: que va tornar exactament en el moment que havia estat calculat, seguint-se de la teoria de [[Isaac Newton|Newton]]). I, tanmateix, això no el distanciava pas gaire del seu amic i col·laborador [[Paul Feyerabend]].