Lesbiana: diferència entre les revisions

La paraula ''«lesbiana»'' deriva del nom de l'[[Illes gregues|illa grega]] de [[Lesbos]], llar, al {{segle|V|-}} , de la poetessa [[Safo de Lesbos|Safo]].<ref name="oed">{{ref-web |títol=Lesbian |url=http://dictionary.oed.com/ |editor=Oxford English Dictionary |any=1989 |llengua=anglès}}</ref> Dels escrits que s'han conservat, els historiadors han deduït que Safo estava a càrrec d'un grup de dones joves per a la seva instrucció i diversió.{{sfn|Foster|1985|p=18}} No ha sobreviscut moltagaire de la poesia de Safo, però la que es coneix reflecteix els temes sobre els quals va escriure: les vides diàries de les dones, les seves relacions i rituals. Es centrava en la bellesa de les dones i proclamava el seu amor per les joves.{{sfn|Aldrich|2006|p=47-49}} Fins a la fi del {{segle|XIX}}, la paraula «lesbià, lesbiana» era un adjectiu que normalment qualificava allò que derivava de Lesbos, incloent un [[Vi lèsbic|tipus de vi]].{{#tag:ref|Un intent dels nadius de l'illa de Lesbos (anomenada [[Mitilene]] a [[Grècia]]) el 2008 de reclamar als tribunals grecs la paraula com a exclusiva dels habitants de Lesbos no va tenir èxit. Els habitants van afirmar que l'ús de «lesbiana» i «lesbianisme» per referir-se a l'homosexualitat femenina violava els seus [[drets humans]] i els ''«avergonyia davant de tot el món»''.<ref>{{ref-web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/7520343.stm |títol=Lesbos locals lose lesbian appeal |editor=BBC News Europe |data=22 de juliol de 2008 |llengua=anglès}}</ref>|group=nota}} No obstant això, el terme ''«lesbienne»'' ja s'usava en la [[literatura francesa]] des del {{segle|XVI}} amb el sentit modern. A [[Anglaterra]], es pot rastrejar l'ús de ''«lesbian»'' amb el seu significat actual des del {{segle|XVII}}, com ho documenta [[Emma Donoghue]] en ''Passions between women'' ('Passions entre dones'), 1993.<ref>{{ref-publicació|cognom=Norton |nom=Rictor |article=F*ck Foucault. How Eighteenth-Century Homosexual History Validates the Essentialist Model |data= 27 de maig de 2010 |pàgina=65 |url=http://rictornorton.co.uk/fuckfouc.pdf |publicació=Gay History and Literature: Essays by Rictor Norton |llengua=anglès}}</ref> El 1890, la paraula va ser usada en un diccionari mèdic com a adjectiu per descriure el [[tribadisme]] (com «amor lèsbic»): «gratificació sexual de dues dones a través de la simulació del coit». El terme «lesbianisme», per descriure la relació [[Erotisme|eròtica]] entre dones, va ser documentat el 1870. El terme era intercanviable amb «sàfica» i «safisme» cap a l'inici del {{segle|XX}}. L'ús de «lesbiana» en la literatura mèdica va començar a ser prevalent; cap al 1925 la paraula apareix definida com un substantiu per referir-se a l'equivalent femení de [[Sodomia|sodomita]].<ref name="oed" />

El desenvolupament del coneixement mèdic va ser un factor important per a les connotacions que anava a incloureinclouria la paraula. A mitjan {{segle|XIX}}, els divulgadors mèdics van tractar d'establir formes d'identificar l'[[Gai|homosexualitat masculina]], que era vista com un problema social considerable en la majoria de les societats occidentals. Categoritzant el comportament sexual, sexòlegs com l'alemany [[Magnus Hirschfeld]] es referien a la ''«[[Inversió sexual (sexologia)|inversió]]»'' com un comportament sexual normal per a homes i dones, de manera que els homes i les dones variaven des del ''«tipus sexual masculí perfecte»'' fins al ''«tipus sexual femení perfecte»''.{{sfn|Aldrich|2006|p=168}} La quantitat de literatura mèdica dedicada a l'homosexualitat femenina era molt menor que la dedicada a l'homosexualitat masculina, ja que els professionals mèdics no la consideraven un problema significatiu. En alguns casos, ni tan sols reconeixien la seva existència.

No obstant això, els sexòlegs [[Richard von Krafft-Ebing]] (d'Alemanya) i [[Havelock Ellis]] (del Regne Unit) van escriure algunes de les categoritzacions més primerenques i duradores de l'homosexualitat femenina, considerant-la un tipus de [[bogeria]].{{sfn|Faderman|1981|p=241}} Krafft-Ebing, que considerava el lesbianisme (que l'anomenava «[[uranisme]]») com una [[malaltia neurològica]], i Ellis, influït al seu torn pels escrits de Krafft-Ebing, creien que la condició no era permanent. Ellis opinava que els sentiments de moltes dones que professaven amor per altres dones canviaven després de [[Matrimoni|casar-se]] i tenir una ''«vida real»''.{{sfn|Faderman|1981|p=242}} No obstant aixòTanmateix, Ellis admetia l'existència de «autèntiques invertides» que passarien tota la seva vida amb relacions eròtiques amb altres dones. Aquestes eren membres del «[[tercer sexe]]», que rebutjava el paper subaltern, femení i domèstic de les dones.{{sfn|Faderman|1981|p=240}} La paraula ''«invertida»'' qualificava aaquella la qualque realitzava els [[Rol de gènere|rols de gènere]] oposats al seu sexe i sentia atracció per les dones, en lloc de pels homes; pel fet que les dones de l'[[època victoriana]] eren considerades incapaces d'iniciar trobades sexuals, les dones que ho feien amb altres dones es considerava que tenien «desitjos sexuals masculins».{{sfn|Jennings|2007|p=77}}

Les obres de Krafft-Ebing i Ellis van tenir una gran circulació i van ajudar a crear una consciència pública sobre l'homosexualitat femenina.<ref group="nota">A Alemanya, entre 1898 i 1908, es van publicar més de mil articles sobre l'[[homosexualitat]]. (Faderman [1981], p. 248) Entre 1896 i 1916, es van publicar 566 articles sobre les «perversions» femenines als Estats Units. (Faderman, [1991], p. 49)</ref> Les afirmacions dels sexòlegs que l'homosexualitat era una [[anomalia congènita]], generalmenteren, erenen general, àmpliament acceptades pels homes homosexuals; indicaven que el seu comportament no estava inspirat ni havia de ser considerat un vici criminal. En absència d'altres descripcions de les seves emocions, els homosexuals van acceptar la designació de «diferent» o «pervertit» i van usar el seu estatus de [[Proscripció|proscrits]] per formar cercles socials a [[París]] i [[Berlín]]. «Lesbiana» i «lesbianisme» van començar a descriure elements d'una [[subcultura]].{{sfn|Aldrich|2006|p=178-179}}