Lamparetes: diferència entre les revisions

L'àlbum va tenir molt bona rebuda per part de la crítica. Segons alguns, inclòs el mateix Oliver, ''Lamparetes'' és el millor disc d'Antònia Font;<ref name="marcianitus" /> el guitarrista va dir que és un fet «quasi objectiu»<ref name="millordisc" /> i va explicar com és el disc que «més honestament» voldria sentir d'un altre grup.<ref name="Regio7" /> Joan Cabot el va titllar de «conceptualment impecable» i «formalment exquisit» i va dir que l'àlbum inclou «totes les seves senyes d'identitat».<ref name="marcianitus">{{ref-publicació|cognom=Cabot|nom=Joan|títol=Adéu, marcianitus|publicació=Ara|data=22 desembre 2013|url=https://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/Adeu-marcianitus_0_1052294806.html|consulta=24 abril 2018}}</ref> A ''[[MondoSonoro]]'', el mateix Cabot va qualificar-lo com «la seva obra més rotunda des de ''[[Taxi (àlbum)|Taxi]]''» i va assenyalar que el grup s'hi havia permès «no dosificar les seves excentricitats». El va puntuar amb un 4,5 sobre 5.<ref name="MondoSonoro">{{ref-publicació |cognom=Cabot |nom=Joan |títol=La magia de Antònia Font |publicació=[[MondoSonoro]] |data=juny 2011 |pàgines=44 |exemplar=#185 |url=https://issuu.com/mondosonoro/docs/mondo_sonoro_junio_11 |llengua=es}}</ref> A la revista ''[[Efe Eme]]'', César Prieto va apuntar que segurament el disc «no és tan immediat» com els seus predecessors, però que «quan t'hi obres ja estàs irremeiablement embruixat». També va destacar la tasca d'Oliver, segons ell capaç d'«[aconseguir] amb materials populars dur les seves cançons a les més altes cotes de bellesa».<ref name="efeeme">{{ref-publicació |cognom=Prieto |nom=César |títol=El disco del día: Antònia Font |publicació=[[Efe Eme]] |data=9 maig 2011 |url=https://www.efeeme.com/el-disco-del-dia-antonia-font/ |consulta=27 desembre 2018}}</ref> Xandre de ''[[Jenesaispop]]'' va qualificar ''Lamparetes'' amb un 8,2 sobre 10 i va remarcar com Antònia Font confirmaven ser «referència imprescindible del nostre pop». Xandre va observar com Oliver seguia apostant per l'«escriptura automàtica», però amb una major èmfasi en la «intenció per contar històries» que en treballs anteriors.<ref name="jenesaispop">{{ref-publicació |cognom=Xandre |títol=Antònia Font / Lamparetes |publicació=[[Jenesaispop]] |data=30 abril 2011 |url=https://jenesaispop.com/2011/04/30/71563/antonia-font-lamparetes/ |consulta=24 maig 2019}}</ref> En la mateixa línia, Roberto Macho de ''[[Lafonoteca]]'' va assenyalar aquesta mescla de «lletres surrealistes amb altres més narratives» com un dels trets distintius de l'àlbum. Va definir el disc com a «bastant heterogeni», alabant la seva «mestria a l'hora d'enllaçar cançons» de diferent índole, però criticant la inclusió de «Calgary 88», segons Macho «un magnífic tema, però que no casa amb el conjunt de l'àlbum».L'analista va puntuar l'àlbum amb un 4 sobre 5, situant-lo per davall d'''[[Alegria (àlbum)|Alegria]]'' i ''Bastiscafo Katiuscas''.<ref name="lafonoteca" /> Juan Cervera de ''[[Rockdelux]]'' també en va fer una crítica positiva, tot i opinar que no és el seu millor treball.<ref>{{ref-publicació|cognom=Cervera|nom=Juan|títol=Antònia Font. "Lamparetes"|publicació=[[Rockdelux]]|data=maig 2011|exemplar=#295|url=http://www.rockdelux.com/discos/p/antonia-font-lamparetes.html}}</ref> ''Lamparetes'' va ser recipient del [[Premi Puig-porret]] de 2011<ref>{{ref-notícia|títol=Antònia Font guanya el premi Puig-Porret pel seu disc 'Lamparetes'|publicació=El Periódico|url=https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20110914/antonia-font-guanya-el-premi-puig-porret-pel-seu-disc-lamparetes-1150354|consulta=18 abril 2018|data=14 setembre 2011}}</ref> i la revista ''[[Enderrock]]'' el considerà com el segon millor disc de l'any, per darrere de ''[[10 milles per veure una bona armadura]]'' de [[Manel (grup)|Manel]].<ref>{{ref-web|url=https://www.racocatala.cat/forums/fil/153735/50-discos-lany-2011-segons-revista-enderrock|consulta=24 abril 2018|títol=Els 50 discos de l'any 2011 segons la revista Enderrock|obra=[[Racó Català]]}}</ref> Jordi Bianciotto d{{'}}''[[El Periódico]]'' el va enumerar tercer a la llista dels discs estatals de l'any, per darrere de ''10 milles'' i ''La joven dolores'' de [[Christine Rosenvinge]].<ref>{{ref-notícia |títol=La banda sonora del año |publicació=[[El Periódico]] |url=https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20111229/la-banda-sonora-del-ano-1292701 |consulta=16 abril 2020 |data=29 desembre 2011}}</ref> ''[[Indiespot]]'' va classificar «Calgary 88» com la cinquena millor cançó estatal de l'any 2011, la primera en català.<ref>{{ref-web |cognom=Ibars |nom=Aleix |url=https://indiespot.es/2011/12/29/las-mejores-canciones-estatales-de-2011/ |consulta=15 abril 2020 |títol=Las mejores canciones de 2011 (estatales) |obra=[[Indiespot]]}}</ref>