Lamparetes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 16:
 
== Anàlisi ==
El guitarrista i compositor del grup [[Joan Miquel Oliver]] va explicar com, a l'hora de començar a compondre el disc, es va trobar en «un moment de crisi, en què no sabia què dir». L'actor estatunidenc [[Clint Eastwood]] li va servir d'inspiració per compondre la cançó del mateix títol, a partir de la qual va crear la resta de material. Després de «Clint Eastwood», Oliver va compondre «Me sobren paraules», en referència a com ja «li sobraven les paraules i les idees.»<ref name="millordisc" /> De fet, per primera vegada en la carrera d'Antònia Font el grup va haver de descartar cançons ja enregistrades.<ref name="Regio7" /> Oliver va escriure les lletres fent ús de l'[[escriptura automàtica]], com era habitual a Antònia Font, però defugint lleugerament del concepte poètic per introduir-se a la narrativa, fent les lletres molt més descriptives que en altres discs.<ref name="RDLentrevista" /><ref name="EuropaPress" /><ref name="EDRprogres" /><ref name="jenesaispop" /><ref name="MondoSonoro" /> Oliver va apostar per un estil més clar i concís, que pogués «agradar més» al públic però sense caure en un estil comercial.<ref name="EuropaPress" /> Oliver va citar Eastwood com un paradigma de la voluntat d'innovar respecte treballs anteriors, també tan característica d'Antònia Font.<ref name="EuropaPress" />
 
{{Caixa de citació |citació=No només hi ha la cançó «Pioners», tot el disc va d’això, del progrés... El progrés vist positivament. Avui dia el progrés només significa contaminació, catàstrofes nuclears... És sinònim d’això, però hi ha ciutats... la pau, ''joder!'', també és fruit del progrés. |font=Joan Miquel Oliver<ref name="MorénAlegret" /> |width=25%}}