Instrument musical electrònic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot arregla errors de formatació de l'editor visual |
m Tipografia |
||
Línia 2:
Un ''' instrument musical electrònic o [[electròfon]] '''és un [[instrument musical]] que produeix els seus sons utilitzant l'[[electrònica]] ([[energia elèctrica]]). És a dir, són aquells instruments en els quals el [[so]] es genera o es modifica mitjançant [[electricitat|corrents o circuits elèctrics]].
En un instrument d'aquest tipus, el so que escolta l'intèrpret i autor es genera a partir d'un senyal
Un instrument electrònic pot incloure una [[interfície]] d'usuari per controlar el so, sovint ajustant el to, la freqüència o la durada de cada nota. La interfície d'usuari més comuna és el [[teclat musical]], que funciona de manera similar al teclat d'un piano acústic, però que en aquest cas és un [[teclat electrònic]]; el teclat en si mateix no fa cap so, sinó que envia un senyal a un mòdul de sintetitzador, ordinador o un altre generador de so electrònic o digital, que després crea un so.
Línia 8:
Tots els instruments musicals electrònics es poden veure com un subconjunt d'aplicacions de processament de senyals d'àudio. Els instruments musicals electrònics incorporen a més mòduls electrònics d'[[efectes de so]].
En els anys 2010, els instruments musicals electrònics
Línia 37:
* El '''[[Theremin]]''' (1919) va ser un dels primers instruments musicals electrònics de la història i el més antic que ha perdurat fins avui. El model original es basava en [[Vàlvula de buit|vàlvules de buit]] i dos [[Oscil·lador|oscil·ladors]] d'alta freqüència. El Theremin era notable per ser el primer instrument musical tocat sense tocar-lo i el seu [[so]] pot recordar el d'un [[violí]] o [[violoncel]] electrònic.
* Les '''[[Ones Martenot]]''' (1928) instrument d'[[oscil·lador]] electrònic [[Monodia|monòdic]] (és a dir, que no produeix notes simultànies) es caracteritza per les seues sonoritats particulars, que recorden veus procedents de lluny.
* El '''Trautonium''' (1929) generava el so a partir de llums de neó de baix voltatge.
* L''''Orgue Hammond''' (1934) es basava en els principis del Telharmonium, juntament amb altres desenvolupaments que incloïen unitats de reverberació primerenca.
<br />
Línia 51:
==== Sintetitzadors integrats ====
El 1970, Moog va dissenyar el Minimoog, un sintetitzador no modular amb un [[teclat electrònic]] integrat. Els circuits analògics es van interconnectar amb [[Commutador elèctric|commutadors]]. Tot i que menys flexible que un disseny modular, la normalització va fer que
==== Polifonia ====
Els primers [[Sintetitzador|sintetitzadors]] analògics eren monofònics, és a dir, produïen només un to a la vegada. Alguns podien produir fins a dos tons diferents a la vegada en prémer dues tecles. Aleshores, la [[polifonia]] (múltiples tons simultanis que permeten la composició dels acords) només es podia obtenir amb dissenys
Així doncs, el 1976 van començar a aparèixer els primers sintetitzadors polifònics com els Yamaha CS-50, CS-60 i CS-80, els Sequential Circuits Prophet-5 i l'Oberheim Four-Voice. Aquests instruments també permetien per primera vegada
<br />
Línia 76:
== L'era digital 1980-2000 ==
Els primers sintetitzadors digitals eren experiments acadèmics en síntesi de so mitjançant ordinadors digitals. Així com va ser desenvolupada la síntesi de FM o síntesi de modulació de freqüència; com a forma de generar sons complexos digitalment amb el menor nombre
==== Mostrejador o sampler ====
Línia 87:
==== MIDI ====
L'adveniment de la tecnologia [[MIDI]] (Musical Instrument Digital Interface) permet activar tots els dispositius de
| |||