Diferència entre revisions de la pàgina «Luci Aureli Cota (cònsol 65 aC)»

cap resum d'edició
{{Cognom romà|[[Gens Aurèlia|Aureli]]|Cotta[[Aureli Cota|Cota]]}}
{{Infotaula persona
| carrec = [[Cònsol romà|Cònsol]] de la [[República de Roma]] {{mida|1=<br />en exercici del poder suprem}}
| inici = [[1 de gener]] del 65 aEC
| final = [[1 de gener]] del 64 aEC
| predecessor = [[Marc Emili Lèpid (cònsol 66 aC)|Marc Emili Lèpid]] <br /> [[Luci Volcaci Tul·lelus (cònsol 66 aC)|Luci Volcaci Tul·lelus]]
| successor = [[Luci Juli Cèsar (cònsol 64 aC)|Luci Juli Cèsar]] <br /> [[Gai Marci Fígul I|Gai Marci Fígul]]
| ocupacio = Polític
| partit_politic = [[Populares|Popular]]
| religio = [[Religió a l'antiga Roma|Politeisme]]
| pares = Luci Aureli CottaCota
| signatura = Firmadeaureliocotta.png
}}
'''Luci Aureli CottaCota''' (en {{lang-la|Lucius Aurelius Cotta}}) va ser un [[magistrat romà]]. Era fill del [[tribú de la plebs]] [[Luci Aureli CottaCota (tribú de95 la plebsaC)|Luci&nbsp; Aureli CottaCota]] i nebot de [[Gai Aureli CottaCota III(cònsol 75 aC)|Gai&nbsp; Aureli CottaCota]] i de [[Marc Aureli CottaCota (cònsol)|Marc&nbsp; Aureli CottaCota]].
 
Va ser [[pretor]] l'any {{aC|70}} quan es va aprovar la ''[[lex Aurelia judiciaria]]'' que va encarregar els judicis a una cort formada per [[Senador romà|senadors]], [[Cavaller romà|cavallers]] i els tribuns de l’erari&nbsp;(l''[[tribuni aerarii]]'')erari, que tenia per objectiu principal privar al [[senat romà]] del dret exclusiu d'actuar com a jutges, i que altres estaments de l'estat participessin en les funcions judicials.
 
L'any {{aC|65}} van ser elegits cònsols [[Publi Corneli Sul·la (cònsol 66 aC)|Publi&nbsp; Corneli Sul·la]] i [[Publi Autroni Pet (cònsol electe)|Publi&nbsp; Autroni Pet]], però CottaCota i [[Luci Manli Torquat (cònsol)|Luci&nbsp; Manli Torquat]] els van acusar a tots dos del delicte d’d'''[[ambitus]]''. Els van condemnar i els dos acusadors van ser elegits cònsols en el seu lloc.
 
No gaire després Autroni Pet va entrar a la primera conjuració de [[Catilina]] per matar als cònsols i a molts senadors, conspiració que va ser descoberta i frustrada. L'any {{aC|64}} CottaCota va ser [[censor romaromà|censor]], però juntament amb el seu col·lega va renunciar per l’oposició i les maquinacions dels [[tribuns de la plebs]]. L'any {{aC|63}}, després d'haver-se desarticulat la [[conspiració de Catilina]], CottaCota va proposar al senat una ''[[supplicatio]]'' per [[Ciceró]], amb el qual sembla que eren amics. Més endavant va ser un dels que va proposar al senat una moció pel retorn de l’orador.
 
Durant la [[guerra civil]] CottaCota va ser partidari de [[Juli Cèsar]], japuix que era parent de la seva mare d'aquest, [[Aurèlia (mare de Juli Cèsar)|Aurèlia]]. Quan Cèsar va obtenir el triomf total, va córrer el rumor que CottaCota, que llavors era [[quindecemvir]], proposaria el conferiment a Cèsar del títol de ''Rex'' amb la justificació de què els [[parts]], contra els que Cèsar preparava la guerra, només podien ser derrotats per un rei. AquestAquesta proposta mai es va fer efectiva.
 
Després de l’assassinatl'assassinat de Cèsar el {{aC|44}}, CottaCota, ple de desesperació, no va assistir a les sessions del senat i va abandonar la política. Ciceró l'elogia com a persona de considerable talent i gran prudència.<ref>{{ref-llibre|cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I |pàgines=868 |lloc=London |editorial=Walton and Maberly |any=1841}}</ref>
 
== Referències ==
{{Censors romans}}
 
{{ORDENA:Aureli CottaCota, Luci}}
<!--Categories-->
[[Categoria:Gens Aurèlia|Cota, Luci Aureli 5]]
15.658

modificacions