Josep Gomis i Martí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Tipografia
Línia 50:
L'any [[1964]] seria nomenat alcalde pel Governador Civil com era de rigor en l'època de la Dictadura. El seu nomenament fou fruit d'una visita a Montblanc del totpoderós ministre d'Informació i Turisme [[Manuel Fraga Iribarne]], qui quedà enlluernat per aquell jove eixerit i ambiciós. Quaranta-vuit hores després prenia possessió del càrrec.
 
Durant les dècades dels seixanta i setanta del {{segle|XX}}, Montblanc rep un impuls notable, ja que s'iniciaren projectes urbanístics que configuraren la vila: es pavimentaren els carrers del nucli històric, s'obriren les noves avingudes del primer eixample urbà, es construí la zona poliesportiva, s'impulsà un projecte per garantir el subministrament d'aigua, i, també, s'inicià la complexa tasca d'alliberar i restaurar la muralla medieval. Aquest darrer fou un camí complex i que, inicialment, va topar amb l'oposició ciutadana. Josep Gomis, acompanyat per [[Maties Solé Maseras]], qui dirigiria el procés de recuperació de la muralla, va cercar la complicitat econòmica del Ministeri de Cultura per iniciar les obres de restauració al Baluard de Santa Anna, un dels indrets de major bellesa del monument. Alhora, la política municipal d'atracció d'empreses i l'existència de l'autopista de peatge AP-2 transformaren el municipi i el convertiren en un nucli, bàsicament, industrial, capgirant la secular despoblació de la vila i, àdhuc, de la comarca. Montblanc passà d’ésserd'ésser un centre comercial d'una comarca rural en regressió a esdevenir un municipi amb un pes industrial notable.
 
Amb l'arribada de la [[Democràcia]], Gomis, de tradició carlista i catalanista, entrà a Convergència l'any 1975 de la mà de [[Miquel Roca i Junyent]], qui en aquell temps era advocat del consell d'administració de l'empresa montblanquina Puntèxtil i de la qual en Gomis n'era gerent. L'any 1979, per les primeres eleccions municipals, la personalitat històrica de Josep Gomis obté, com a cap de llista de Convergència i Unió, el clamorós favor dels votants escombrant amb el 58% dels vots, els quals li atorgaven la majoria absoluta dins del consistori amb vuit regidors. Èxit aclaparador que repetirà quatre anys després, amb nou dels tretze regidors.
Línia 57:
 
== Conseller de Governació (1988-1992) {{CC|data=febrer de 2020}} ==
El mes de juliol de 1988 era nomenat conseller del Departament de Governació de la [[Generalitat de Catalunya]]. Llavors era una conselleria molt densa de la qual en depenien l'Administració Local, els [[Mossos d'Esquadra]], la creació de l’l'[[Escola de Policia de Catalunya]], la Funció Pública de la Generalitat, els Bombers, la Direcció General del Joc, [[Protecció Civil]], [[Seguretat Viària]] i l’l'[[Escola d'Administració Pública]].
 
Com a conseller de Governació passà, l'any [[1990]], un tràngol dur amb les manifestacions ciutadanes contràries a la decisió del Consell Executiu de la [[Generalitat de Catalunya]] d'ubicar, en el marc del [[Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya]], instal·lacions de tractament dels residus industrials prop de la seva vila natal, a [[Forès]]. El Pla preveia diverses infraestructures de tractament de residus industrials, una d'elles era un abocador amb una capacitat de tractament de l'ordre de 51.000 tones/any, emplaçat a [[Forès]], un petit municipi al bell mig de la comarca de la [[Conca de Barberà]]. Una altra instal·lació polèmica fou una planta incineradora al [[Pla de Santa Maria]] (a la veïna comarca de l’l'[[Alt Camp]]) que preveia el tractament de 60.000 tones/any de residus líquids, pastosos i sòlids.
 
La notícia no fou del grat de molts dels ciutadans d'ambdues comarques que s'organitzaren en coordinadores contràries al Pla de residus. Les manifestacions contràries al [[Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya|Pla de residus]] se succeïren. A Josep Gomis, com a conseller de Governació, se li atribuïa no haver aturat l'emplaçament del macroabocador industrial de Forès i, per tant, molts ciutadans embrancats en les protestes el titllaren de "traïdor" als ciutadans de la comarca. òbviament per altres fou titllat de traïdor de forma injusta i exagerada.
 
== Delegat del Govern de la Generalitat a Madrid (1993-2002) {{CC|data=febrer de 2020}} ==
El desembre de 1992 era rellevat del càrrec de conseller de Governació i l’1l'1 de febrer de 1993 s'incorporà a la [[Delegació del Govern de la Generalitat]] a [[Madrid]]. Des de la Delegació es realitzarà la representació del Govern català davant les institucions estatals i la promoció de la cultura catalana mitjançant el [[Centre Blanquerna]], i la impartició de classes de català.
 
== President del Consell Social de la URV (2002-04) {{CC|data=febrer de 2020}} ==