Joseph Sieyès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 8:
Exclòs de l'Assemblea Legislativa per [[Robespierre]], va reaparèixer a la Tercera Assemblea Nacional, coneguda com la Convenció Francesa (setembre de 1792- setembre de 1795). Aquí la seva continència va ser encara més remarcable, en part per disgust i en part per timidesa. Sempre va abjurar de la seva fe en l'època del Culte a la Raó; i més tard va caracteritzar el seu capteniment durant el Regnat del Terror amb aquesta frase irònica: ''J'ai vécu'' (''vaig sobreviure''). Va votar a favor de la mort de [[Lluís XVI]], però no en els termes despectius que se li van atribuir.
 
Va conspirar per forçar la caiguda del Directori, i es diu que va considerar l'arribada al poder a París de personatges tan menyspreats com l'Arxiduc Carles i el Duc de Brunswick. Es va dedicar a minar la Constitució de 1795, i amb aquest ànim va fer que el ressuscitat [[Club Jacobí]] fos tancat. Va sondejar el general Joubert para donar un cop d'estat. La mort de Joubert en la Batalla de Novi, i [[Campanya napoleònica d’Egipted'Egipte i Síria|la tornada]] de [[Napoleó]] d'Egipte va canviar els seus plans, però finalment va arribar a una entesa amb el jove cors. Després del [[Cop d'estat del 18 de brumari]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hanson |nom=Paul R. |títol=Historical Dictionary of the French Revolution |url=https://books.google.cat/books?id=mOJdBgAAQBAJ&pg=PA47&dq=18+brumari+1799+napoleon+egypt&hl=ca&sa=X&ei=m_IFVdGpC4LbaICTgqgH&ved=0CCYQ6AEwAQ#v=onepage&q=18%20brumari%201799%20napoleon%20egypt&f=false |llengua=anglès |editorial=Rowman & Littlefield |data=2015 |pàgines=47-48 |isbn=0810878925}}</ref> Sieyès va produir la constitució perfecta que tant de temps havia planejat, solament per a ser completament remodelada per Bonaparte, qui d'aquesta manera, va donar un cop dins del cop.
 
Sieyès es va retirar aviat del lloc de cònsol provisional que havia acceptat després del cop de Brumari. Es va convertir en un dels tres Senadors Francesos, i veus probablement encertades, connecten el seu retir amb l'adquisició d'una bonica finca a Crósne. Durant l'Imperi, que li va concedir el títol de Comte, rarament va sortir del seu retir, però en l'època de la restauració borbònica (1814 i 1815), va abandonar França. Després de la Revolució de juliol de 1830 hi va tornar un altre cop.