Llengües goidèliques: diferència entre les revisions

Les '''llengües goidèliques''' (en gaèlic irlandès: ''teangacha Gaelacha''; en gaèlic escocès: ''cànanan Goidhealach''; en gaèlic manx: ''çhengaghyn Gaelgagh'') conformen una de les dues branques de les de [[llengües cèltiques insulars]] (o cèltic-Q); l’altrel'altre grup cèltic el conformen les [[llengües britòniques]] o cèltic-P.<ref>{{smallcaps|Borsley}}, Robert D.; {{smallcaps|Roberts}}, Ian G. (1996). ''The Syntax of the Celtic Languages: A Comparative Perspective''. Cambridge University Press. p. 2.</ref> Les llengües goidèliques van formar històricament un [[continuum lingüístic]] que s’estenias'estenia des del sud d’d'[[Irlanda]], passant per l’l'[[Illa de Man]] i fins al nord d’d'[[Escòcia]]. Actualment perviuen tres llengües goidèliques modernes:

La branca goidèlica de llengües cèltiques també s’anomenas'anomena '''cèltic-Q''', ja que es va mantenir el so *kw del protocelta, a diferència de la branca de cèltic-P, en què aquest so de seguida es va transformar en [p]. Més tard, en les llengües goidèliques, el so *kw es va transformar en perdre la seva labialització, motiu pel qual va esdevenir [k]. El [[celtiber]], una [[Llengües cèltiques continentals|llengua cèltica continental]], també va mantenir el so *kw, de manera que també es pot considerar que pertany al grup cèltic-Q; així i tot, aquesta llengua no és goidèlica, ja que no és insular.

L’arbreL'arbre de la família lingüística de les llengües goidèliques és el següent:

Restringida en un principi a [[Irlanda]], la branca goidèlica es va començar a estendre en un moment entre els [[Segle III|segles III]] i [[Segle VI|VI]] quan grups irlandesos, anomenats pels romans pel nom genèric de ''Scoti'', van començar a emigrar des d’Irlandad'Irlanda cap als territoris que actualment es coneixen com a [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]], [[Gal·les]] i [[Escòcia]]. Aquells que es van assentar a Cornualla i Gal·les van produir un petit impacte a curt termini, però els colons del regne de [[Dàl Riada]] a Escòcia van acabar assimilant les tribus [[pictes]] (una tribu que potser hauria parlat una llengua britònica) que poblaven el territori escocès. El manx, la llengua goidèlica de l’Illal'Illa de Man, és molt proper a l’irlandèsl'irlandès parlat al nord-est i a l’estl'est d’Irlandad'Irlanda i a l’actualmentl'actualment extingit [[gaèlic de Galloway]] (al sud-oest d’Escòciad'Escòcia), amb certa influència del [[nòrdic antic]] a través de les invasions dels pobles [[víkings]] i dels antics habitants de [[Gran Bretanya]].

La llengua goidèlica escrita més antiga és l’l'[[irlandès primitiu]], que es troba en inscripcions en ogham datades a partir del {{segle|IV}}. La morfologia d’aquestad'aquesta llengua és molt tancada, i de vegades idèntica, a les formes del [[Gal (llengua)|gal]] anteriors i coetànies a la invasió romana de la Gàl·lia. L’etapaL'etapa següent, l’l'[[irlandès antic]], s’observas'observa en els marges de manuscrits religiosos escrits en llatí des del segle VI fins al segle X, de la mateixa manera que en textos antics copiats i anotats en textos en irlandès mitjà. L’L'[[irlandès mitjà]], l’antecessorl'antecessor de les llengües goidèliques actuals, correspon al període de la llengua comprès entre els segles X i XII. En aquesta llengua s’hans'han trobat una gran quantitat d’obresd'obres literàries i, fins i tot, els antics textos legislatius en irlandès.

Divergències ortogràfiques posteriors han donat lloc a ortografies estandarditzades pluricèntriques. L’ortografiaL'ortografia en manx, que es va introduir en els segles XVI i XVII, estava basada en la pràctica anglesa i gal·lesa i, per tant, no va formar mai part d’aquestd'aquest estàndard literari.

Les llengües goidèliques han influït, especialment, en l’anglèsl'anglès parlat a les Terres Altes, i en la creació de llengües criolles, tot i que no són considerades com a llengües goidèliques, sinó mixtes:

* El '''[[shelta]]''', tot i que de vegades es considera una llengua goidèlica, de fet és un [[criptolecte]] (argot) sorgit en la mescla de l’irlandèsl'irlandès i l’anglèsl'anglès, amb una sintaxi elemental basada en l’anglèsl'anglès.

* El '''[[Crioll bungi (Canadà)|crioll bungi]]''' del [[Canadà]] és un dialecte de l’anglèsl'anglès parlat pels métis, que està influenciat pels dialectes de les [[illes Òrcades]], l’l'[[Scots]], el [[gaèlic escocès]], i llengües indígenes, com el [[cree]] i l’l'[[ojibwe]]. ''Vegeu l'article [[Crioll bungi (Canadà)]]''