Madrastra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la plantilla autoritat
m Tipografia
Línia 1:
[[Fitxer:Schneewitchen_(1).jpg|miniatura|Blancaneu, il·lustració de Carl Offterdinger en la que la Reina Malvada, la malvada madrastra de la Princesa Blancaneu, disfressada de venedora ambulant li ensenya a la seva fillastra, la Princesa Blancaneu, unes cintes màgiques però malignes que utilitzarà per ofegar-la.]]'''Madrastra''' és la parella d’algúd'algú respecte als fills que aquest té d’und'un matrimoni anterior.<ref>{{GEC|0120864}}</ref> La nova [[família]] és anomenada [[família reconstituïda]]. La paraula prové del llatí ''matrastra'': segona dona del pare.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bruguera i Talleda|nom=Jordi|enllaçautor= |cognom2=Fluvià i Figueras|nom2=Assumpta|enllaçautor2= |capítol= mare 1.6 madrastra|títol= Diccionari etimològic |editorial = Enciclopèdia Catalana |lloc = Barcelona |data=1996 (2004, 4a edició)|pàgina = 573|isbn= 9788441225169 |ref= }}</ref>
 
En l'antiguitat era usual a causa de les altes taxes de [[defunció]] de les dones durant el part i per la necessitat d'una persona que s'encarregués dels fills. Actualment, arran de la proliferació dels [[divorci]]s, la importància de la madrastra i la seva connotació positiva han augmentat.
Línia 6:
Les madrastres malvades i les sogres tenen en molts contes de fades el paper de la dolenta, la destructora de l'harmonia familiar i eren l'oposat de la mare bona. Molts contes de fades francesos i alemanys usen una forma de successió [[matrilineal]], a través de la qual l'home es casa amb una [[princesa]] i, per tant, es converteix en príncep. La figura de la madrastra (malvada) és per a la [[psicologia analítica]], en la tradició de [[Carl Gustav Jung]], una forma de l'[[arquetip]] de la mare amb trets destructius.
 
El motiu de la madrastra malvada s’utilitzas'utilitza sovint als contes de fades, com per exemple a:
* ''La dona que mata el seu fillastre'' amb la rondalla:
:«La madrastra m'ha matat