Malversació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció lingüística |
m Tipografia |
||
Línia 5:
La malversació difereix de la [[larcènia]] de tres maneres. Primer, en malversació, cal produir una ''[[Conversió (llei)|conversió]]'' real; segon, la presa original no ha de ser [[ofensiva]],<ref>Singer & LaFond, Criminal Law (Aspen 1997) at 213.</ref> i tercer, en penalitzacions. Afirmar que la presa no era falsa és dir que les persones que realitzen la malversació tenien el dret de posseir, utilitzar o accedir als béns en qüestió i que, posteriorment, aquestes persones van secretar i convertir els béns per a un ús no desitjat o no autoritzat. La conversió requereix que la secreció interfereixi amb la propietat, en lloc de simplement traslladar-la. Com en el cas de la larcènia, la mesura no suposa el guany per al malversador, sinó la pèrdua per part dels actius. Un exemple de conversió és quan una persona registra les comprovacions en un [[registre de xecs]] o registre de transaccions com a utilitzats per a un propòsit concret i utilitza explícitament els [[Financiació|fons]] del compte corrent amb un altre propòsit completament diferent.
La malversació no sempre és una forma de [[robatori]] o un acte de robatori, ja que aquestes definicions tracten específicament de prendre alguna cosa que no pertany als autors. En canvi, la malversació és, més genèricament, un acte de secreció enganyosa de béns per part
En el cas que es tracti d'una forma de robatori, pot ser difícil distingir entre malversació i larcènia.<ref>In their book Criminal Law, Singer and LaFond provide an excellent analytical method for making these distinctions. Singer & LaFond, Criminal Law (Aspen 1997) at 221.</ref> Fer una distinció és especialment difícil si es tracta de malversacions de béns per part dels empleats. Per demostrar la malversació, l'Estat ha de demostrar que l'empleat tenia possessió de la [[mercaderia]] "en virtut de la seva feina"; és a dir, que l'empleat havia delegat formalment l'autoritat per exercir un control substancial sobre la mercaderia. Típicament, per determinar si l'empleat tenia un control suficient, els tribunals analitzaran factors com el títol del lloc de treball, la descripció del lloc de treball i les pràctiques operatives particulars de l'empresa o organització. Per exemple, el responsable
Els tribunals d'apel·lació de [[Carolina del Nord]] han agraït aquesta confusió interpretant malament un estatut basat en un acte aprovat pel parlament el 1528. Els [[Tribunal|tribunals]] de Carolina del Nord van interpretar aquest estatut com un delicte anomenat "larcènia per empleat"; un delicte que es distingia i distingia de la llei comuna.<ref>N.C. Gen. Stat. § 14–74 provides in part: If any servant or other employee, to whom any money, goods or other chattels, . . . by his master shall be delivered safely to be kept to the use of his master, shall withdraw himself from his master and go away with such money, goods or other chattels, ... with intent to steal the same and defraud his master thereof, contrary to the trust and confidence in him reposed by his said master; or if any servant, being in the service of his master, without the assent of his master, shall embezzle such money, goods or other chattels, ... or otherwise convert the same to his own use, with like purpose to steal them, or to defraud his master thereof, the servant so offending shall be guilty of a felony . . .</ref><ref>For cases interpreting the statute, See State v. Canipe, 64 N.C. App. 102, 103, 306 S.E.2d 548, 549 (1983); State v. Brown, 56 N.C. App. 228, 229, 287 S.E.2d 421, 423 (1982).</ref> Tanmateix, tal com assenyala Perkins, l'objectiu de l'estatut no era crear un nou delicte, sinó simplement confirmar que els actes descrits en l'estatut reuneixen els elements de la llei comuna.<ref>Perkins, Criminal Law 2d ed. (1986) at 286.</ref>
L'estatut servia a la finalitat de la llavors colònia de Carolina del Nord com a [[economia política]] de servidors i esclaus. Es va assegurar que un servent identificat (o qualsevol persona obligada al servei del treball a un amo, per exemple, un esclau), deuria al seu amo el seu treball; i, si deixessin el servei identificat o treballessin obligats de manera il·legal, la mà
De manera crucial (i això es pot veure com el propòsit de l'estatut), qualsevol empresari subsegüent d'un tal servent o esclau identificat, que de fet estava obligat al servei de treball a un mestre preexistent, seria responsable de la mala interpretació d'un [[delicte]]. (si es demostrava que sabien que
== Mètodes ==
A vegades, la malversació comporta una falsificació de registres per ocultar l'activitat. Les embaixadores solen secreir quantitats relativament petites de manera repetida, de manera sistemàtica o metòdica, durant un llarg període, tot i que alguns embrutadors segreguen una suma important alhora. Alguns esquemes de malversació molt reeixits han continuat durant molts anys abans de ser detectats per l'habilitat del malversador a ocultar la naturalesa de les transaccions o la seva habilitat per obtenir la confiança i la confiança dels inversors o clients, que aleshores es mostren reticents a "provar" la la fiabilitat de la malversació obligant a retirar fons.
No s'ha de confondre la malversació amb el desnivell, cosa que suposa menors [[ingressos]] i la diferència. Per exemple, el 2005, es va trobar que diversos gestors del proveïdor de serveis [[Aramark]] estaven baix reportant beneficis
Un altre mètode és crear un compte de venedor fals i subministrar [[Factura|factures]] falses a la companyia que es vegi malcada de manera que els xecs retallats semblin completament legítims. Un altre mètode és crear empleats fantasma, que després es paguen amb xecs de nòmina.
Línia 24:
Els dos últims mètodes haurien de ser descoberts per auditories rutinàries, però sovint no ho són si l'auditoria no està prou aprofundida, perquè les paperetes semblen estar en ordre. Una empresa cotitzada en borsa ha de canviar auditors i empreses d'auditoria cada cinc anys. El primer mètode és més fàcil de detectar si totes les transaccions són mitjançant xec o un altre instrument, però si moltes transaccions són en efectiu, és molt més difícil identificar-lo. Els empresaris han desenvolupat diverses estratègies per afrontar aquest problema. De fet, les [[Caixa registradora|caixes registradores]] van ser inventades justament per aquest motiu.
Algunes de les formes de malversació més complexes (i possiblement més lucratives) involucren esquemes financers com els de Ponzi on es paguen rendiments elevats als inversors anticipats dels fons rebuts per inversors posteriors, creient que ells mateixos reben entrada en un esquema
== Contra salvaguardes ==
Els [[controls interns]], com ara la [[separació dels deures]], són defenses habituals contra les malversacions. Per exemple, a una sala de cinema (cinema), la tasca d'acceptar diners i d'admetre els clients al teatre es divideix en dos llocs de treball. Un empleat ven el bitllet i un altre empleat agafa el bitllet i deixa el client al teatre. Com que no es pot imprimir una entrada sense entrar a la venda a
Un altre mètode evident per dissuadir la malversació consisteix en traslladar regularment i inesperadament fons d'un assessor o persona confiada a un altre quan se suposa quesusceptible de ser retirat o utilitzat, per assegurar-se que la ''quantitat total'' dels fons estigui disponible i que la persona a qui
== Anglaterra i Gal·les ==
| |||