Maria de Borbó (emperadriu): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m Tipografia |
||
Línia 5:
== Biografia ==
=== Joventut a Xipre (1330-1346) ===
Va abandonar a finals de
El 1335, va donar a llum un fill, batejat amb el nom del seu avi patern, Hugues de Lusignan.
Línia 11:
Poc se sap de la seva vida a la cort de Xipre. El maig de 1341 va obtenir del Papa una absolució "in articulo mortis", sens dubte després d'una malaltia. El juliol de 1342, el Papa el va autoritzar a peregrinar al Sant Sepulcre de Jerusalem amb una comitiva de 50 persones, potser després d'un vot (per a la recuperació de la malaltia) del 1341?).
El pelegrinatge probablement mai va tenir lloc i el 1343 va morir el seu marit Guiu. Maria es va mudar després, tal com preveia el contracte matrimonial, a la casa de la princesa Llúcia a Nicòsia. La situació de Maria a la cort de Xipre es va fer difícil. La correspondència papal mostra que Maria estava en molt males condicions amb el seu padrastre, el rei Hug IV i volia tornar a França. El rei s'hi va oposar malgrat la pressió de [[Pere I de Borbó]] i del Papa [[Climent VI]]. La qüestió del destí del seu fill, el jove Hug de Lusignan, sembla haver estat al centre del problema. Segons el contracte matrimonial de 1328, havia
La intervenció del Papa l'abril de 1346 fou decisiva; va enviar un nunci apostòlic a Xipre per portar a Maria de nou a Occident i fer complir els termes del seu contracte matrimonial.
Línia 22:
Tanmateix, a partir del gener de 1348, el regne de Nàpols va ser envaït per les tropes del rei [[Lluís I d'Hongria]], que venien a venjar l'assassinat del seu germà, el primer marit de la reina. Robert de Tàrent, així com altres grans del regne, van lliurar les armes al rei Lluís a Aversa el 17 de gener de 1348. Ell i el seu germà Felip, acusats de complicitat en l'assassinat d'Andreu d'Hongria, foren enviats captius a aquest regne.
Maria va començar llavors una sèrie
Del 1356 al 1357 la parella va residir al Peloponès, del qual Robert de Tàrent era el senyor com a [[Principat d'Acaia|príncep d'Acaia]]. En no tenir fills, Robert va instituir Maria com la seva hereva al principat. El 1359 va comprar la [[baronia de Vostitza]] en la que va situar a Roger de la Motte, però el 1363 la va vendre al florentí Nicolau Acciaiouli.
=== Princesa d'Acaia (1364-1370) ===
A la mort del seu marit el 11 de setembre de 1364, Maria de Borbó i el seu fill Hug van reclamar la possessió del principat d'Acaia contra [[Felip II de Tàrent]], el germà de Robert, que també pretenia aquest títol al principat.<ref name = "Bon"> Antoine Bon, '' La Morée franque. Investigacions històriques, topogràfiques i arqueològiques sobre el principat
El desembre de 1364, va trobar al seu ex-cunyat el rei [[Pere I de Xipre]] que li va prometre el pagament del seu dot, suspès des de 1346. Va anar a Xipre l'any següent per assistir al casament del seu fill.
| |||