Marta Etura Palenzuela: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Tipografia |
||
Línia 13:
Filla d'una decoradora i d'un empresari, ja des de petita va voler ser actriu i va estudiar dos anys de direcció i un de muntatge. Per començar aquests projectes es va traslladar a Madrid i es va matricular a l'Escola de Cristina Rota. Mentre estudiava va treballar de cambrera i va intervenir en alguns anuncis publicitaris. Tot just acabar els seus estudis, [[Joaquim Oristrell i Ventura|Joaquim Oristrell]] va comptar amb ella pel film ''[[Sin vergüenza]],'' amb alguns dels últims actors de l'esmentada escola; entre ells, Marta Etura, que va interpretar Belén, una jove actriu que mantenia unes difícils relacions amb la seva mare. En aquest film, va mostrar la seva cara més combativa, més independent i amb més ràbia en el seu interior; una barreja de fragilitat i enteresa, vulnerabilitat i duresa.
[[Eduard Cortès]] va treure-li de nou aquest registre a ''[[La vida de nadie]]'', on encarnava Rosana, una mainadera que s'enamorava del pare d'un amic dels fills que cuidava. La rudesa del personatge semblava empènyer Marta cap al perfil d'una noia
[[Manuel Gutiérrez Aragón]] va trencar aquesta imatge i va extreure d'ella una interpretació més suau tant a ''[[El caballero Don Quijote]]'' (2002) com a ''[[La vida que te espera]]'' (2004). Entre l'una i l'altra va rodar el thriller ''[[13 campanadas]]'' -que l'apartava momentàniament del drama-, ''[[¡Hay motivo!]]'' -on va participar en el film col·lectiu que criticava l'[[Espanya]] del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]- i ''[[Frío sol de invierno]]'', on es va posar a la pell de Mimo, la filla d'un ferroveller ([[José Manuel Cervino]]) que amargava la seva existència i que trobava l'amor en Gonzalo ([[Javier Pereira]]), el fill d'una prostituta que faria aflorar el seu costat més càlid. La [[Unión de actores]] la va recompensar amb una candidatura al premi a la millor actriu secundària.
| |||