Martí Cabús i Matamala: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Tipografia
Línia 2:
'''Martí Cabús i Matamala''' ([[el Masnou]], [[Maresme]], [[1902]] - després de juny de 1987) va ser [[compositor]], [[violinista]] i director de l'[[Orfeó Masnoví]] entre 1928 i 1934.<ref>{{ref web|títol=Històries de la vila. Concerts i sardanes d'aquell Masnou 1912-1934 (Gent del Masnou 294)|url=http://www.gentdelmasnou.cat/pdf/gm_01_2012.pdf}}</ref>
 
Era fill de Martí Cabús i Estaper, un ric propietari amb terres a [[Alella]], i d'Assumpció Matamala Boncompte, de [[Castellserà]].<ref>{{ref web|títol=Revista Alella. Núm 313, novembre-desembre 2011|url=http://www.revistaalella.cat/documents/revistes/revistaalella.cat/alella-313-web.pdf}}</ref> Obtingué el títol de professor de violí i la Medalla d'or de la barcelonina acadèmia de Pere Jofre el 1918<ref>{{ref web|títol=La Vanguàrdia. Edició del 23 de juliol de 1918, pàgina 5|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1918/07/23/pagina-5/33311618/pdf.html}}</ref> i perfeccionà violí amb el concertista [[Joan Massià i Prats|Joan Massià]]. En el primer concert com a violista tocà amb la seva germana Roser tocant el piano, el 1918.<ref>{{ref web|títol=La Esfera. Any V, Núm. 229|url=https://ddd.uab.cat/pub/esfera/esfera_a1918m5n229.pdf}}</ref> El 1925 ensenyava a l'Acadèmia Albéniz i posteriorment estigué vinculat, o dirigí, l'editora discogràfica "Delfos" (1931).<ref>{{ref web|títol=ABC. Edició de dimecres, 15 d'abril de 1931, pàgina 16|url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1931/04/15/016.html}}</ref> Amb els músics [[Joan Farrarons i Graupera|Joan Farrarons]], [[Claudi Agell i Gomar|Claudi Agell]] i [[Sants Sagrera i Anglada|Sants Sagrera]] formà el "Quartet de corda de Barcelona" (1934-1936), amb què estrenà la seva peça ''Scherzo'' el 1934.<ref>{{ref web|títol="CONCERTS i SARDANES d’aquelld'aquell Masnou 1912-1934". Butlletí Gent del Masnou, núm. 294, gener 2012|url=http://www.gentdelmasnou.cat/pdf/gm_01_2012.pdf}}</ref> També compongué la sardana ''Mediterrània'', interpretada el 1929, i l'opereta ''La vencedora'', en dos actes, amb llibret de Felipe Moreno (1933).<ref>{{ref web|títol=La Vanguardia. Edició de dissabte, 7 d'octubre de 1933, pàgina 12|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/10/07/pagina-12/33184011/pdf.html}}</ref> Puntualment, va ser director music en la representació de l'opereta ''Sybill'', dirigint una orquestra de trenta músics del [[Sindicat Musical de Catalunya]].<ref>{{ref web|títol=La Vanguardia. Edició de 7 de març de 1936)|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/03/07/pagina-11/33124191/pdf.html}}</ref>
 
El 1940 adquirí la històrica masia [[montgat]]ina "Can Miquel Matas", originària del segle XVI, havia estat de [[Francesc Ferrer i Guàrdia]], que li canvià el nom -però per pocs anys, perquè només en visqué sis més abans de ser executat- pel de "Mas Germinal".<ref>{{ref web|títol=Cronologia de propietaris de la masia de Can Miquel Matas|url=http://www.chimisanas.cat/masmatas.pdf}}</ref> Després de la [[Guerra civil espanyola]], es dedicà a la indústria tèxtil i registrà la patent d'una tricotadora.<ref>{{ref web|títol=Patent "Perfeccionamientos introducidos en las máquinas rectilineas de fabricar género de punto elástico para poder obtener tejido tubular"|url=http://patentados.com/invento/perfeccionamientos-introducidos-maquinas-rectilineas-fabricar-genero-punto.html}}</ref> El 1947 encara feia de violinista solista a concerts.<ref>{{ref web|títol=La Vanguardia. Edició del 30 setembre 1947, pàgina 10|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1947/09/30/pagina-10/33098702/pdf.html}}</ref>