Diferència entre revisions de la pàgina «Rafael Caria»

Sense canvi de mida ,  fa 1 any
cap resum d'edició
Etiqueta: editor de codi 2017
Etiqueta: editor de codi 2017
 
== Biografia ==
Durant els anys setanta va ser un dels protagonistes del moviment ciutadà per la salvaguarda de la llengua algueresa, fou impulsor de la ''Lega per l'attuazione dell'articolo 6 della costituzione italiana'', una plataforma que lluitava pel reconeixement, per l'Estat italià, dels drets de les minories lingüístiques. En el marc d'aquesta activitat, com a treballador de la companya aèria [[Alitalia]], l'any 1977 va decidir anunciar els vols de l'[[aeroport de l'Alguer]] en [[català de l'Alguer]] i [[Llengua sarda|sard]], desencadenant algunes accions repressives per l'empresa, que finalment foren retirades.<ref>{{ref-notícia|títol=Es publica la poesia completa de l'alguerès Rafael Caria|publicació=Vilaweb|url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4160969/20131230/publica-poesia-completa-lalgueres-rafael-caria.html|data=30 de desembre de 2013}}</ref> Caria va ser també regidor, abans pel [[Partit Comunista Italià]] i després per [[Sardenya i Llibertat]], partit independentista d'esquerra que va contribuir a formar, i durant aquest període va ser un dels primers a fer servir l'alguerès en l'assemblea comunal. Autor de diversos estudis de [[lexicografia]] i de [[toponomàstica]], reconegut poeta en l'àmbit català, fou un dels editors del prestigiós anuari acadèmic [[Revista de lL'Alguer]].
Com activista cultural testimònia amb extrema coherència i respecte la dignitat de la seva llengua a dins de la societat. La primera obra reveladora de la personalitat i del pensament polític-lingüístic de Caria la trobem a la reedició amb la traducció en italià del llibre de [[Eduard Toda i Güell]]  [http://www.omniumalguer.cat/Opere%20Rafael%20Caria/L'Alguer%20-%20Un%20popolo%20catalano%20d'Italia%20-%20Eduard%20Toda%20i%20Guell%20-%20Rafael%20Caria.pdf Un Poble Català d’Itàlia].  Així al 1981 pública '''''L’Alguer. Un Popolo catalano d’Italia''''' que conté la més exhaustiva ressenya bibliogràfica fins a alhora publicada i una acurada introducció que podem considerar com u dels primers estudis sociolingüístics de l’alguerés i on posa en evidència l’important cambi de direcció de la “qüestió algueresa” que diventa un fet polític.
El 1999 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] per la seva preocupació pel futur del català a Sardenya. El 2006 fou escollit membre corresponent de la Secció Filològica de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] com a especialista de [[Toponomàstica]] i [[Lexicografia]] algueresa, el primer alguerès que en va esdevenir membre.
3.173

modificacions