Masclet (petard): diferència entre les revisions

Un '''masclet''' o '''petard''' és un element pirotècnic que, quan s'encenen, produeixen una detonació sonora i lumínica. Generalment, són compostos per un tub de material poc resistent, com ara paper o cartó, ple de pólvora o algun altre material explosiu. Quan es tanca el tub s'hi deixa un ble a l’extreml'extrem per poder-lo encendre amb seguretat. La potència i l’efectel'efecte lluminós de cada petard és variable i depèn de la càrrega explosiva.<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/personatges-i-elements-festius/petards}}</ref>

Com la pólvora, els petards van ser inventats al {{segle|IX|s}} a la Xina. Si molts productes fets amb pólvora tenen un ús bèl·lic, els petards de seguida van agafar una dimensió festiva i van ser utilitzats per a focs artificials. Fou així com a l'edat mitjana arribaren a Europa. Actualment, hi ha moltes classes de petards i solen classificar-se per la potència: bombetes, bengales, volcanets, voladors, focs d’artificid'artifici, traques, piules, coets, trons, bateries, etc.<ref name="ICUB"/>

Els petards van estretament vinculats a les revetlles d’estiud'estiu, i molt especialment a la [[nit de Sant Joan]]. En aquesta festa, hi predomina la idea que el foc purifica, protegeix i regenera. Els [[Països Catalans]] tenen una tradició molt arrelada d’encendred'encendre fogueres i llançar focs d’artificid'artifici durant aquella nit, quan es detonen quilos de petards que aporten un soroll i una lluminositat ben característics.<ref name="ICUB"/> A València s'utilitzen sobretot durant les [[Falles]] i també s'empren en una [[mascletà|mascletada]].