Skopje: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Revisió a partir enwiki i eliminat [Cal aclariment] |
||
Línia 10:
Vers el [[980]], els romans d'Orient foren derrotats al pas de les muntanyes [[Haemos]] pels búlgars però, 21 anys després, a començaments del {{segle|XI}}, [[Basili II (emperador)|Basili II]] va derrotar completament als búlgars a la vora de Skopia. Els búlgars es van revoltar el [[1040]] i es van apoderar de la ciutat, però finalment foren derrotats; el [[1071]], altre cop revoltats sota la direcció del senyor local d'Uskub Jordi Vojtej, van fracassar igualment. El [[1198]], restaurat l'estat búlgar, Skopia en va passar a formar part, i la van conservar fins al [[1277]]. En aquest any va passar als romans d'Orient sota [[Miquel VIII Paleòleg]], però el serbis la van ocupar el [[1282]] fins al [[1355]]. Des del [[1346]] va ser capital de la Gran Sèrbia d'[[Esteve Dušan]]. A la seva mort el [[1355]] va passar a [[Vukašin Mrnjavčević]] i al seu fill Marco Kraleviti ([[1356]]-[[1389]]). El [[1389]]<ref>L'Enciclopèdia de l'Islam diu que fou a començaments del 1392 potser el 6 de gener</ref> va ser ocupada pels turcs otomans i llavors fou coneguda amb el nom [[turc]] ''Üsküb'' ('''Uskub''') o ''Uskup'' durant el mig mil·lenni de domini otomà.
Üsküb es va convertir en la capital del ''[[wilayat]]'' (districte) de [[Kosovo]]; va començar el seu desenvolupament al segle XV en part aturat per un terratrèmol el 1533, i després un incendi el 1594; va tenir un gran desenvolupament en tots els camps als segles XVI i XVII i va esdevenir una de les principals viles de la Rumèlia. Evliya Çelebi la va visitar al {{segle|XVII}} i en dona una extensa descripció. El 26 i [[27 d'octubre]] de [[1689]] va ser saquejada i incendiada pel general [[Àustria|austríac]] [[Picolomini]] durant la [[Santa Lliga (1683)|guerra de la Santa Lliga]], en la que els imperials van tenir el suport de rebels locals serbis; el 1690 ja tornava a estar en mans otomanes però havia quedat quasi despoblada, no sols per l'atac imperial sinó també per una pesta que va seguir; els musulmans van emigrar a [[Istanbul]] i els serbis (dirigits per Arsenje Čarnojević, cap al nord i cap a Hongria. El 1706 la pesta va tornar a assolar la regió i altre cop la ciutat, que es començava a recuperar, en va quedar afectada, fugint molts habitants que no es va compensar per l'arribada de serbis de les muntanyes i albanesos de Ljuma (Albània del nord), de Debar i de Kosovo. Al final del segle XVIII encara no s'havia recuperat i és esmentada com una vila de segon orde amb uns 6.000 habitants; fou al segle XIX quan va tornar a agafar empenta amb l'emigració d'habitants musulmans i cristians de les zones veïnes. L'obertura de la via fèrria de [[Belgrad]] a [[Nish]], Uskub i [[Salònica]] comunicava la ciutat amb Sèrbia i afavoria el comerç, i encara va fer pujar més la població. El 1836 tenia 10.000 habitants, el 1858 havia passat a 20.000 (13.000 musulmans i
Entre els habitants hi havia [[serbis]], [[búlgars]], [[turcs]], [[albanesos]] i [[gitano]]s. Era la seu d'un arquebisbe grec ortodox, de l'arquebisbe dels Albanesos Catòlics Romans i d'un bisbe búlgar. En [[1910]], Agnes Gonxha Bojaxhiu, després coneguda com la [[Mare Teresa]], va néixer a Üsküb en una família albanesa catòlica.
| |||