Maurice Kufferath: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
Línia 6:
Ardent partidari de l'obra de [[Richard Wagner|Wagner]], Kufferath fou un dels entusiastes apòstols que tingueren les doctrines del compositor alemany. Fou propietari i director de la revista ''Le Guide Musical'', en la que inseria molt notables treballs, el mateix que en altres publicacions anàlogues. En unió amb Guide, primer, i després associat a Octavi Maus, dirigí durant diversos anys el Teatre de la Moneda de Brussel·les, i és inútil dir que llavors posà interès especial en què les òperes de Wagner tingueren en aquell escenari una interpretació acuradíssima en tots els conceptes.
 
A més, organitzà, molt escollides interpretacions de les obres de [[Christoph Willibald Gluck|Gluck]], [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]], [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]], etc, així com de les d’eminentsd'eminents compositors belgues i francesos (''[[L'Etranger]]'', de [[Vincent d'Indy|d'Indy]]; ''[[Le Roi Arthus]]'', de [[Ernest Chausson|Chausson]]; ''[[Eros vainqueur]]'' de [[Pierre de Bréville|de Bréville]], etc.,); Kufferath també fou, el que oferí al públic de Brussel·les, en aquella ocasió, les òperes del nostre compatriota [[Isaac Albéniz|Albéniz]]: ''[[Pepita Jiménez]]'' i ''[[San Antonio de la Florida]]''.
 
Entre els principals estudis que sortiren de la seva ploma d'aquest musicòleg, cal mencionar: ''L'art de dirigir; Henri Vieuxtemps sa vie, son oeuvre; Héctor Berlioz et Schumann; Le Théâtre de Richard Wagner; Lohengrin; La Walkyrie, Siegfried, Les Maîtres chanteurs de Nuremberg; Parsifal, Tristan et Iseult; Guide thématique et analyse de Tristan et Iseult; Salomé; Musiciens et philosophes'' (obra que fou traduïda al castellà per E. Chavarri); ''Fidelio'', bell llibre dedicat a la producció de Beethoven, etc.