Diferència entre revisions de la pàgina «Miquel Costa i Llobera»

m
Tipografia
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
m (Tipografia)
El 1888 va ser ordenat prevere i un any després es va doctorar en teologia a Roma. El 1890 va tornar a Mallorca, on va escriure el llibre ''De l'agre de la'' ''terra'' (1897), compost per tres poemes narratius: "La gerreta del catiu" (1895), "Castell del rei" (1896) i "La maina" (1897). Costa i Llobera va utilitzar en aquestes poesies un llenguatge que recull la tradició cultural mallorquina i utilitza la mètrica popular de la glossa o del romanç. El 1899, l'escriptor mallorquí va publicar en castellà ''Líricas'', un recull de poesia sobre els monuments de l'antiga ciutat de Roma. Un any després, va escriure el gran poema narratiu "La deixa del geni grec", inspirat per les lectures que havia fet de Leconte de Lisle. El 1902, el poema va obtenir un premi als Jocs Florals de Barcelona. A més, va ser designat membre de la Real Academia Española de la Lengua (RAE). Aquests premis es van sumar a la designació, un any abans, com a fill il·lustre de Pollença. El 1903 va publicar ''Tradicions i fantasies'', en què arreplega peces escrites en diferents èpoques inspirades en llegendes mallorquines. Un any després, Costa i Llobera va presidir els Jocs Florals de Mallorca.<ref name=gencatmiquel/>
 
L’èxitL'èxit li va arribar el 1906 amb la publicació d'''Horacianes''. Aquell mateix any, va pronunciar el discurs inaugural dels Jocs Florals de Barcelona i va intervenir en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana. El 1907 va publicar ''Poesies'', una reedició augmentada de l'obra que ja havia publicat el 1885. Costa i Llobera hi incloïa vuit composicions líriques que provenien del llibre ''Tradicions i fantasies'', però també hi afegia altres peces totalment inèdites, com "La gran alzina de Mossa" o "Cala gentil". El poeta partia de la contemplació del paisatge i acabava amb una reflexió de tipus ascètic. El 1907 l'autor, acompanyat d'altres mallorquins com ara Maria Antònia Salvà, va iniciar un pelegrinatge per l'Orient Mitjà que va finalitzar a Palestina i a Terra Santa. Costa i Llobera va portar un diari del viatge que va plasmar en el llibre ''Visions de Palestina'' (1908). Amb vint-i-sis odes en prosa, el poeta expressava les sensacions i les impressions que li havien produït els llocs sagrats de la religió catòlica que va visitar. Aquell any, el mallorquí va pronunciar el discurs inaugural dels Jocs Florals de Girona. Un any després, va ser nomenat canonge de la seu de Mallorca.<ref name=gencatmiquel/>
 
Després dels fets de la Setmana Tràgica, el poeta va reduir el ritme de producció literària. Va publicar dos exercicis de ''Via crucis'' (1907-1908) i els ''Sermons panegírics'' (1916). El 1919 va ser nomenat membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En aquella època, va traduir textos de Virgili, Petrarca, Victor Hugo i Dante Alighieri. Entre el 1912 i el 1922 va traduir els ''Himnes'' de Prudenci i entre el 1907 i el 1911 les novel·les ''Después de'' ''la hora nona'', ''Mirarán hacia Él'' i ''Almas celtas'', de la francesa Reynés Monlaur. Un any abans de morir, va pronunciar la que seria la seva darrera conferència, "Dante Alighieri i la seva obra". El 16 d’octubred'octubre de 1922, va morir a la trona mentre predicava el panegíric de santa Teresa de Jesús.<ref name=gencatmiquel/>
 
La cantant mallorquina Maria del Mar Bonet ha interpretat alguns dels seus poemes, com "Cançó de na Ruixa Mantells", "Dins d'un jardí senyorial", "Dos sospirs" o "El pi de Formentor".<ref name=gencatmiquel>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=51b8ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=51b8ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=545eef7fb89d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD|consulta=9 gener 2015|títol=Miquel Costa i Llobera|obra=Culturcat|editor=Gencat}}</ref>
1.854.266

modificacions