Mochica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 1:
[[Fitxer:Carte Moche.png|miniatura|Ubicació del territori Moche en taronja en l’actuall'actual mapa del Perú; els quatre punts blaus representen, de nord a sud, els indrets de Pampagrande, Sipan, Moche i Pañamarca.]]
La cultura '''moche''' (de vegades anomenada '''mochica''') és una [[civilitzacions precolombines|civilització precolombina]] que s'estengué al llarg de la costa nord [[Perú|peruana]], entre els anys [[dècada del 100|100]] i [[dècada del 700|700]]. Va ser contemporània de la [[cultura del Nazca]] que ocupava la costa sud peruana, situant-se cronològicament entre l'era [[Chavín]] (horitzó antic) i l'era [[Chimú]].
 
Línia 36:
 
== Tecnologies ==
Els moches disposaven d'un alt nivell tecnològic en diferents àmbits, sobretot en matèria d'irrigació i de metal·lúrgia. Havien aconseguit dominar el desert gràcies a un sistema d’d'[[irrigació]] enginyós, desviant els rius i construint canals. Podien llavors desenvolupar una agricultura excedent, i d’aquíd'aquí les relacions comercials amb els altres pobles propers de la costa, dels [[Serralada dels Andes|Andes]] i fins i tot de l'[[Amazònia|Amazones]]. Els Moche també han desenvolupat tècniques de metal·lúrgia elaborades respecte a les altres civilitzacions andines. Treballaven aliatges de coure i d’argentd'argent, de coure i d'or, o també bronze per fabricar objectes de decoració, màscares i joies i també eines agrícoles i armes. Tenien en particular una tècnica de daurat del coure que quedarà més eficaç que les tècniques europees fins a la fi del [[Segle XVIII]].
 
== Arts i ceràmiques ==
[[Fitxer:Moche pottery01.jpg|miniatura|Atuell moche]]
L'estudi de la ceràmica Mochica revesteix una importància fonamental en la mesura que, no coneixent l'escriptura, és així com els moches han deixat més informació sobre els seus usos i costums. Els moches utilitzaven motllos per produir atuells en quantitat industrial. Tanmateix no els impedia crear formes, gravats i pintures variades. Molt polit, aquest art ceràmic es distingeix fàcilment del d’altresd'altres civilitzacions precolombines per la utilització de certs colors : pintures o escultures sovint vermelles o negres sobre un fons cremós, i representant generalment objectes o escenes de la vida corrent : fruites, llegums o animals, escenes d'agricultura, de pesca, de metal·lúrgia o de teixit, escenes eròtiques, escenes guerreres o inclús escenes de sacrificis. Es troben igualment nombroses escenes mitològiques, sobretot dels representació del déu Ai-Apaec. Molts atuells també són modelats amb una forma de cap humà o d'animal. L'art Moche, influenciat pel [[Chavín]] i el [[Cupisnique]], marca tanmateix un progrés considerable respecte als de les cultures anteriors. Les escultures i els dibuixos són fins i realistes, de vegades adornats de nacre, peces d’ósd'ós, fins i tot d'or. En l'última fase de la cultura Moche, les ceràmiques prenen un to més fosc fins al negre, anunciador de l'art [[Chimú]].
 
Les persones importants es feien de vegades esculpir ceràmiques amb la seva efígie. Els "retrats" així trobats ensenyen sovint una expressió particular com el riure, la còlera o la reflexió, reflectint certament la personalitat del seu propietari.
 
El descobriment de gerros representant caps característics [[Mongol|mongols]] o africans ha portat alguns investigadors a pensar que els moches van tenir contactes amb pobles xinesos o de l’Àfrical'Àfrica negra. Tanmateix, cap traça Moche no ha estat descoberta en aquestes regions, com tampoc objectes asiàtics o africans als [[Serralada dels Andes|Andes]]. Aquesta teoria continua sent doncs molt hipotètica.
 
Es distingeixen generalment cinc fases o períodes caracteritzats cadascuna per un estil artístic que es troba principalment a les ceràmiques. Segons aquesta divisió, les dues primeres fases corresponen al {{segle|I|-|s}} i al {{segle|I|s}} dC. No es tracta doncs encara pròpiament de la cultura moche, sinó més aviat de les cultures [[Vicús]], [[Salinar]] i [[Gallinazo]]. Les fases 3 i 4 s'estenen del {{segle|II|s}} al {{segle|V|s}} després de JC, i finalment la fase 5 s'estén del {{segle|VI|s}} al {{segle|VIII|s}}.