Morsa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 10:
Aquests individus tenen la pell gruixuda, entre 2 i 4 cm de gruix. Un tret distintiu entre mascles i femelles són els grans '''nòduls''' que apareixen sovint en la pell dels mascles. Aquests nòduls apareixen durant l'època de pubertat com a caràcters sexuals secundaris. El pelatge de la morsa canvia de color segons la temperatura; a l'aigua freda tenen un color gris clar mentre que a temperatures més càlides presenten cossos més rosats a causa de la dilatació dels vasos sanguinis de la pell i l'increment de circulació associat. Les morses tenen pèl que recobreix tot el cos a excepció de les aletes. Tots dos gèneres muden el pèl durant l'any, però el mascle ho fa entre juny i agost mentre que les femelles poden trigar més temps a mudar-lo.
 
Dins d’aquestad'aquesta espècie trobem tres subespècies:<ref name="Odobenus rosmarus divergens"> {{ref-web| editor =IUCN|títol=''Odobenus rosmarus ssp. divergens'' (Pacific Walrus) |data= 2015 |llengua = anglès| url= http://api.iucnredlist.org/details/61963499/0}}</ref>
* ''Odobenus rosmarus rosmarus'', la morsa de l'Atlàntic.
* ''Odobenus rosmarus laptevi'', del mar de Làptev.[[Fitxer:Odobenus rosmarus divergens.jpg|miniatura|Odobenus rosmarus divergens]]
Línia 18:
 
== Descripció ==
L’espècieL'espècie ''Odobenus rosmarus'',<ref name="Mammal Species of the World"> {{ref-web|obra= Mammal Species of the World|llengua=anglès |títol=rosmarus |data = 2015| url = http://www.departments.bucknell.edu/biology/resources/msw3/browse.asp?id=14001024}}</ref> tradicionalment coneguda com a morsa, és un mamífer carnívor semiacuàtic que habita en mars àrtics. Les morses es caracteritzen per les seves pells arrugades de color gris i rosat. També es distingeixen pels seus llargs bigotis, les aletes planes, els seus cossos greixosos i sobretot pels llargs queixals blancs.<ref>{{ref-web|títol= Conservation plan for the Pacific Walrus in Alaska|data = 2015 |url =https://absilcc.org/science/Plans/Conservation%20Plan%20for%20Pacific%20Walrus%20in%20Alaska%20USFWS.pdf|llengua = anglès|format = pdf}}</ref>
 
Aquests individus tenen la pell gruixuda, entre 2 i 4 cm de gruix. Un tret distintiu entre mascles i femelles són els grans nòduls que apareixen sovint en la pell dels mascles. Aquest nòduls apareixen durant l'època de pubertat com a caràcters sexuals secundaris. El pelatge de la morsa canvia de color segons la temperatura; a l'aigua freda tenen un color gris clar mentre que a temperatures més càlides presenten cossos més rosats degut a la dilatació dels vasos sanguinis de la pell i l'increment de circulació associat. Les morses tenen pèl que recobreix tot el cos a excepció de les aletes. Tots dos gèneres muden el pèl durant l'any, però el mascle ho fa entre juny i agost mentre que les femelles poden trigar més temps a mudar-lo.
 
Pel que fa a les seves mides, difereixen segons la subespècie. Les morses del Pacífic tenen una mida superior respecte les altres subespècies. Els mascles pesen al voltant de 1000kg podent arribar a pesar fins a 1.800kg, tot i que la morsa del Pacífic més gran que s’has'ha arribat a descriure (actualment conservada al Museu de Horniman de Londres) va arribar a pesar 2.265kg i mesurar 9.14m de longitud. Pel que fa a la seva llargada, normalment mesuren al voltant d'uns 2-3 metres. Entre els individus de la subfamília dels pínnipedes, només alguns elefants marins superen la seva mida.
 
Els seus únics enemics són l'ésser humà, l'[[orca]] i l'[[ós polar]], tot i que hi ha evidència que gràcies als ullals d'ivori han pogut matar algun ós polar. Estan oficialment protegides als Estats Units i Canadà, tot i que se'n permet una quota de caça a les ètnies indígenes d'[[Alaska]] i que no es permet l'exportació d'ullals encara que, en la pràctica, es venen obres artístiques fetes amb aquests.
Línia 28:
A Europa, només hi ha morses a [[Groenlàndia]] i [[Svalbard]], ja que les que hi ha a la [[Terra de Francesc Josep]] es considera que ja pertanyen geogràficament al continent asiàtic.
 
La morsa de l’Atlànticl'Atlàntic (Odobenus rosmarus rosmarus) habita en regions extenses des de la regió ártica canadenca fins al mar de Kara. Es calcula que aproximadament existeixen uns 22.500 exemplars d’aquestad'aquesta subespècie (12.000 al Canadà, 6.000 a Rusia i Noruega i les 4.500 restants a Groenlàndia).
 
Pel que fa a l'''Odobenus rosmarus divergens'' o morsa del Pacífic, com bé indica el seu propi nom, aquesta subespècie habita en les aigües del Pacífic. D'aquesta subespècie existeixen almenys uns 200.000 exemplars distribuïts en les costes de Rússia i els Estats Units.
 
== Alimentació ==
Les morses s’alimentens'alimenten d’unad'una gran varietat d’invertebratsd'invertebrats tous que es troben sota el fons marí. Per tal de trobar les seves preses, s'ajuden dels seus bigotis amb capacitat perceptiva. La seva alimentació es basa principalment en mol·luscs, cucs i cogombres de mar, entre d'altres. Algunes d’ellesd'elles, especialment els mascles, són reconeguts per caçar foques i aus marines.
 
== Cicle vital ==