Museu de les Mines de Cercs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Tipografia
Línia 17:
El '''Museu de les Mines de Cercs''' és un museu dedicat a la [[mineria]] del [[carbó]] situat a la [[Colònia industrial|colònia]] de [[Colònia de Sant Corneli|Sant Corneli]], terme municipal de [[Cercs]], comarca del [[Berguedà]]. És un museu de tècnica i d'història que explica les relacions entre el carbó i l'entorn geològic, paisatgístic, econòmic i humà de l'Alt Berguedà. Fundat l'any [[1999]], forma part del [[Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya]].<ref>{{ref-llibre| cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 52 | isbn=84-393-5437-1}}</ref> El museu és una obra inclosa en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].
 
La visita al museu inclou una exposició permanent, ubicada a l'antic edifici del "Hogar del Minero", així com un viatge de 450 metres en vagoneta<ref name="avui">Diari Avui, 07/08/2009, [http://www.avui.cat/cat/notices/2009/08/el_museu_de_les_mines_de_cercs_arriba_als_360_000_visitants_en_l_any_del_dese_aniversari_68076.php El Museu de les Mines de Cercs arriba als 360 000 visitants en l'any del desè aniversari]</ref> cap a l'interior de la galeria de Sant Romà, retornant a l'exterior caminant per la mateixa mina. Aquesta visita guiada permet veure les dures condicions de treball a l'interior de la mina en diverses èpoques. Aquesta galeria va ser oberta l'any [[1885]] i posteriorment va ser explotada per l’empresal'empresa “Carbones de Berga, SA”, fundada l'any [[1911]], i que es va mantenir activa fins a l’anyl'any [[1991]].
 
== Descripció ==
Línia 35:
La colònia de Sant Corneli, com les veïnes de Sant Josep i la Consolació, va ser el nucli miner més important de Catalunya i el centre amb les mines més extenses, situades en els termes municipals de [[Cercs]], [[Fígols]] i [[Vallcebre]]. Aquestes mines van ser explotades per l'empresa “Carbones de Berga, SA” fundada el 1911, i activa fins al 1991.
 
L'any [[1885]] l'empresa italiana Garaveti, Vallino, Bovío & Cía., explotava la galeria de Sant Romà, a Sant Corneli, i construía els primers edificis que, posteriorment, formaren la Colònia.<ref name="raco">[http://www.raco.cat/index.php/TreballsSCGeografia/article/viewFile/156955/208848 Les colóníes mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Bergueda")], Rosa SERRA i ROTÉS</ref> El 1895 l'empresari [[José Enrique de Olano y Loyzaga]] comprà la totalitat de les mines de la zona de Cercs, Fígols i Peguera i començà l'explotació moderna del [[lignit]]. En tractar-se d'un indret aïllat, amb manca de comunicacions i amb necessitat de tenir mà d’obrad'obra estable, Olano optà per crear una colònia amb habitatges i serveis bàsics per als miners. Olano va aplicar el model de les [[Colònia industrial|colònies tèxtils]], les quals ja funcionaven a la comarca del Berguedà i en altres llocs de Catalunya des de 1858.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Trullàs | nom = Glòria | article = De miners i caderneres | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 89 data = març 2010 | pàgines = p. 65 |issn = 1695-2014}}</ref>
 
Es proporcionaren habitatge i serveis indispensables (forn de pa, cantina, escola i església) als miners i a les seves famílies. D'aquesta manera es reduí l'absentisme laboral típic d'aquestes zones rurals on els miners eren també pastors, ramaders i pagesos.
 
El punt de partida de la colònia va ser el nucli de Sant Corneli, a 960 m d’altitudd'altitud, on hi havia les primeres galeries i alguns edificis: una església d’origend'origen [[romànic]] dedicada a [[Corneli I|Sant Corneli]], un molí fariner, alguns habitatges dels miners i una cantina (botiga de queviures i productes de primera necessitat), així com un grup d'habitatges al [[Serrat dels Bous]], avui anomenat els “Tilos”. A partir d'aquest primer nucli, Olano projectà la colònia de Sant Corneli, amb l'ajuda del seu enginyer en cap, l'asturià [[Suárez del Villar]]. De 1901 a 1904 va construir la seva residència particular, allunyada de la colònia però al peu de les mines, prop de l'estació del tren “Fígols-Les Mines” i del [[Santuari de la Consolació]]. L'edifici, una torre historicista semblant a un castell medieval, ha estat un dels més emblemàtics de les explotacions mineres. L'any 1908 el rei [[Alfons XIII]] va visitar l'explotació minera d'Olano al Berguedà. El rei, [[Antonio Maura]] i els seus acompanyants van fer estada a la torre d'Olano.<ref name="raco" />
 
El [[1918]] i el [[1920]] s'inauguraren els edificis de serveis: les oficines, l'economat, el teatre -posteriorment cinema-, l'escola i la residència de les monges, avui seu central del museu. Aquesta residència, que acollia les aules, els menjadors dels alumnes i la residència de les monges, va ser convertit l'any [[1931]] en el "Hogar del Minero" destinat a serveis (cafè, escola, biblioteca, habitatge del directiu, barberia, cinematògraf i sala de jocs i reunions).