Màquina escurabutxaques: diferència entre les revisions

Les '''màquines escurabutxaques''' són uns aparells automàtics concebuts per a oferir [[joc d'aposta|jocs d’apostad'aposta]] sense la intervenció d'un empleat. Aquests dispositius poden ser mecànics, electrònics o digitals. El joc consisteix a introduir una moneda en la màquina amb l’esperançal'esperança que surti una combinació guanyadora, i obtenir un premi en metàl·lic que la mateixa màquina proporciona.

* '''Màquines d’atzard'atzar (tipus C)'''. Són un joc, el resultat del qual depèn únicament de l’atzarl'atzar. A [[Catalunya]], aquestes màquines estan restringides als [[casino]]s de joc.

* '''Màquines recreatives amb premi (tipus B)'''. Aquestes màquines no són d’atzard'atzar, i els premis poden dependre de l’habilitatl'habilitat del jugador, o estan programats en la memòria de la màquina, de manera que al final d’unad'una seqüència de jugades, aquesta ha de tornar, com a mínim, el 70% dels diners recaptats.<ref>DOGC núm. 4330 - 24/02/2005 [http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/servei_fitxa.jsp?codi=13029 ''DECRET 23/2005, de 22 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de màquines recreatives i d'atzar.'']</ref> Aquest tipus de màquines són habituals en [[salons recreatius]], bars i cafeteries. El volum de diners jugats en aquests tipus de màquines, durant l'any 2008, representa el 44,87% de la despesa total feta en els diferents jocs que ofereix la indústria del joc en el conjunt de l'estat espanyol.<ref>SUBDIRECCIÓN GENERAL DE ESTUDIOS Y RELACIONES INSTITUCIONALES SECRETARÍA GENERAL TÉCNICA MINISTERIO DEL INTERIOR[http://www.mir.es/SGACAVT/juegosyespec/juego/memorias_de_juego/INFORME_JUEGO_2008.pdf ''Informe Anual del Juego en España 2008'']</ref>

Les [[màquines recreatives]] (tipus A) no són jocs d’apostad'aposta, i per tant no són considerades com màquines escurabutxaques.

Les escurabutxaques més comunes són les de fruites, en les que uns corrons giratoris s’aturens'aturen per formar una combinació de símbols. Però hi ha altres modalitats de jocs com, per exemple, el video-pòquer, o les màquines tipus grua.

El precedent de les màquines escurabutxaques eren els ''trade stimulators'', uns jocs mecànics que estaven a les barres dels bars dels [[Estats Units d’Amèricad'Amèrica]], i que s’inspiravens'inspiraven en jocs de [[ruleta]], [[daus]] o [[naips]]. Els jugadors introduïen les monedes del canvi, i si guanyaven la partida el cambrer els obsequiava amb una consumició gratuïta. Posteriorment, un immigrant alemany, Gustav Schultze, l’anyl'any [[1894]], va inventar una màquina de ruleta, que era capaç de pagar automàticament els premis. Un any més tard, un altre immigrant alemany, Charles Fey, va crear la primera màquina de corrons.<ref>{{ref-web|url=http://casinogambling.about.com/od/slots/a/charlesfey.htm |títol=Charles Fey article |editor=Casinogambling.about.com |data=2009-06-22 |consulta=2009-08-04}}</ref>

Immediatament, les màquines escurabutxaques es van estendre pel continent europeu. Alguns inventors locals van copiar els models americans, i van explotar el negoci a casa. A Catalunya, també es va introduir aquest joc des de finals del {{segle|XIX}}. Però la llei anti-joc espanyola va fer que les màquines escurabutxaques entressin a formar part de la llista dels jocs prohibits l’anyl'any [[1913]].<ref>{{Ref-llibre | cognom = Fontbona | nom = Marc | enllaçautor = Marc Fontbona | títol = Historia del Juego en España. De la Hispania romana a nuestros días. | url = http://www.loteriasyapuestas.es/index.php/mod.pags/mem.libros/libro.18/idpag.600008/relcategoria.271032 | format = PDF | any = 2008 | editorial = Flor del Viento Ediciones | lloc = Barcelona | pàgines = p.148 | isbn = 978-84-96495-30-2 | ref = Fon08}}</ref> Malgrat la prohibició, les escurabutxaques van seguir funcionant de forma clandestina fins a l’aprovaciól'aprovació del reglament de les màquines recreatives i d’atzard'atzar, l’anyl'any [[1979]], per [[Rodolfo Martín Villa]].