Màrius Gifreda i Morros: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 2:
'''Màrius Gifreda i Morros''' ([[Barcelona]], [[1895]] - [[Barcelona]], [[1958]]) fou un [[periodista]], [[arquitecte]], [[escriptor]], [[dramaturg]], [[novel·lista]] i [[crític]] [[teatral]] [[Catalunya|català]].<ref name="gec">{{GEC |0029899 |Màrius Gifreda i Morros |consulta=4 agost 2020}}</ref><ref name="dlc">{{ref-publicació |títol=Màrius Gifreda i Morros |publicació=[[Diccionari de la Literatura Catalana (Gran Enciclopèdia Catalana)]]| url=https://www.enciclopedia.cat/ec-dlc-29899.xml |consulta=4 agost 2020}}</ref>
 
Sent arquitecte, va col·laborar amb el setmanari ''[[Mirador (revista)|Mirador]]'' escrivint, sobretot, de temes entorn de l'arquitectura i l'urbanisme. Encara que també hi conreà la crítica artística a partir del [[1929]]. Fou editor del setmanari satíric ''[[El Be Negre]]''.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Huertas |nom=Josep Maria |títol='Mirador', la Catalunya impossible |editorial=Proa |pàgines=183 |isbn=84-8256-855-8}}</ref> El 1947 va obtenir el Premi Català de Primera Novel·la, convocat per l’editorl'editor [[Josep Janés i Olivé]], amb ''Sis o set sirenes'' (1951). ''L’anònimL'anònim blau'' fou la seva primera comèdia, estrenada el 1931; el 1948 estrenà ''Rellotge de sol'', publicada el 1957 amb el títol ''Somni celestial''. A banda d’aquestesd'aquestes, escriví peces teatrals com ''L’eternaL'eterna cacera'' i ''L’assassinatL'assassinat d’und'un barret fort'', que fou traduïda al portuguès, i es representà amb èxit a [[Lisboa]].<ref name="gec"/><ref name="dlc"/>
 
== Referències ==