Basílica de la Mare de Déu del Lledó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
mCap resum de modificació |
||
Línia 9:
Es creu, malgrat comptar amb escassa documentació que ho avali (tan sols un document que fa referència a la mateixa en 1398), que existia un turó potser fins i tot creada artificialment, que va haver de desaparèixer fins i tot com a part de les obres realitzades per a la construcció dels primers temples coneguts del Lledó, o per ampliar les terres de conreu durant l'[[edat mitjana]], com a mecanisme que facilités l'arribada de les aigües per al reg de les mateixes.<ref>Sánchez Adell, José (1981). Dos notas para la historia de Madona Santa Maria del Lledó en Millars, VII, Castelló. pp 8.</ref>
Això és rellevant per a efectes de comprendre d'on ve el nom de l'[[Maria, mare de Jesús|advocació mariana]], ja que per a uns experts té el seu origen en un arbre, el [[lledoner]], mentre que altres asseguren que el nom té el seu origen en un accident geogràfic, ja que des del punt de vista lingüístic sí que existeix un significat relacionat amb el relleu del terreny. Com a prova s'aporta la investigació d'un expert sobre un document de l'any [[978]], en el qual es registra la donació d'unes terres al terme de Lucduno, coneguda actualment com a [[Lledó d'Empordà]], pel comte [[Miró III de Cerdanya|Miró de Besalú]] i el [[bisbe de Girona]] al monestir de [[Sant Pere de Besalú]].<ref>Badía Margarit, Antonio M. (1966,):Y a-t-il un derivé de Lugdunum en Catalogne?. Mélanges de Lingüistique et de Philologie romanes offerts à Monseigneur [[Pierre Gardette]], Strasbourg, p.51, citat per SÁNCHEZ ADELL, José. (1981): Dos notas para la historia….. Op cit.. BELTRAN, Antonio i MARCO, Francisco (1987): La Mare de Déu del Lledó. Estudio Arqueológico. en Butlletí del Centre d'Estudis de la Plana. Nº 9, Castelló. p 14.</ref><ref name=ayto>{{ref-web| url=http://www.castello.es/web30/pages/generico_web10.php?cod1=21&cod2=135| títol=Basílica del Lledó| editor=[[Castelló de la Plana|Castelló]]| consulta=18-12-2016}}</ref>
El que sí se sap és que el temple construït per [[Joan Ibáñez]] estava en estat ruïnós al [[segle XVII]], la qual cosa s'afegia a l'ensorrament de la cúpula de l'església en [[1741]], que es va considerar causa de la falta de fermesa a terra.<ref name=ayto/>
| |||