Obertura (escacs): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Bibliografia: {{Obertures d'escacs}}
Cap resum de modificació
Línia 19:
| isbn=0-19-280049-3
|pàgines=461–480}}
</ref> Les obertures tenen una gran varietat, i van des de les tranquil·les representants del [[Glossari de termes d'escacs#Joc posicional|joc posicional]] (per exemple, l'[[obertura Réti]], l'[[obertura catalana]], o algunes línies del [[gambetgambit de dama refusat]]) fins a les salvatges de [[Tàctica (escacs)|joc tàctic]] (per exemple, el [[gambetgambit Letó]] o la [[defensa dels dos cavalls]], en particular la [[defensa dels dos cavalls#4.Cg5|Variant Traxler]]). A més de referir-se a seqüències específiques de jugades, l'''obertura'' és, en general, la primera fase d'una partida d'escacs; les altres fases són el [[mig joc (escacs)|mig joc]] i el [[final (escacs)|final]].
 
Una seqüència de moviments que es consideri estàndard (sovint catalogada en alguna publicació de referència com ara l'[[Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs]]) és anomenada com "les jugades de llibre", o "del llibre", o "teòriques". Els llibres de referència sovint mostren aquestes seqüències de jugades en [[notació algebraica]], arbres de variants, o bé [[Taules teòriques d'obertures d'escacs|taules]]. Quan la partida comença a desviar-se de la [[Teoria (escacs)#Teoria d'obertures|teoria d'obertures]] coneguda, hom diu que els jugadors són "fora del llibre". En moltes línies d'obertura, les jugades considerades millors per ambdós bàndols han estat estudiades per vint, vint-i-cinc, o més jugades. Algunes anàlisis arriben fins a trenta o trenta-cinc jugades, com a les clàssiques [[Defensa índia de rei]], la Sveshnikov, o la [[defensa siciliana, Variant Najdorf|Najdorf]], variants (les dues darreres) de la [[defensa siciliana]].<ref>[[Garri Kaspàrov]], ''[[Modern Chess]]'' 1a part, p. 353</ref> Els jugadors professionals dediquen anys a l'estudi de les obertures, i ho continuen fent durant les seves carreres, atès que la teoria d'obertures progressa i es modifica contínuament.