Llibertat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegeixo la plantilla per manca de referències. |
→Filosofia: Afegeixo la fórmula triàdica i les objeccions a la distinció entre llibertat positiva i negativa |
||
Línia 9:
Altres conceptes relacionats amb la llibertat en general són les [[Llibertat cívica|llibertats cíviques]], que són respectades o no per diferents tipus de govern. A diferència de la llibertat a seques, la llibertat cívica és la capacitat de fer actes que no estan inclosos en un determinat sistema penal d'un estat. Aquests actes inclouen el dret de reunió i associació, la possibilitat de convocar manifestacions o votar, la llibertat d'exercir públicament una religió o defensar les pròpies idees.
== Distinció entre llibertat positiva i llibertat negativa ==
{{principal|Lliure albir}}
[[John Stuart Mill]] (1806–1873), en el seu treball, ''[[Sobre la llibertat]]'', va ser el primer en reconèixer la diferència entre la llibertat d'actuar a voluntat i la llibertat d'absència de coacció.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Westbrooks|nom=Logan Hart|títol=Freedom: Keys to Freedom from Twenty-one National Leaders|url=https://books.google.cat/books?id=4gxaa371USUC&pg=PA134#v=onepage&q&f=false|edició=|llengua=anglès|data=|editorial=Main Street Books|lloc=Memphis|pàgines=|isbn=978-0-9801152-0-8}}</ref> La primera fa referència a l'habilitat de fer el que un vol i el que un té el poder de fer (en anglès, ''freedom''), mentre que la segona es refereix a l'absència de restriccions arbitràries i té en compte els drets de tots els involucrats. Com a tal, l'exercici de la llibertat és subjecte a la capacitat i limitada pels drets dels altres.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Mill|nom=John Stuart|capítol=Chapter I: Introductory|títol=On Liberty|url=|edició=|llengua=anglès|data=1869|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>
[[Isaiah Berlin]] (1909 – 1997), en el seu llibre ''[[Dos conceptes de llibertat]]'', va formular les diferències entre aquestes dues perspectives com la distinció entre dos conceptes oposats de llibertat: la [[llibertat positiva]] i la [[llibertat negativa]]. La primera es refereix a la llibertat que prové de la mateixa persona, mentre que la segona designa una condició negativa en la qual un individu no és víctima de la tirania o de l'exercici arbitrari de l'autoritat.<ref>{{Ref-publicació|cognom=López Burniol|nom=Juan-José|article=La llibertat segons Isaiah Berlin|publicació=El Punt Avui|llengua=|url=http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/871935-la-llibertat-segons-isaiah-berlin.html|data=03-07-2015|pàgines=}}</ref>
[[Gerard MacCallum]] (1925 – 1987) es va oposar a aquest concepte dicotòmic sobre la llibertat. Considerava que totes les llibertats tenen tant la part positiva com la negativa i que tampoc servia com a classificació, ja que era excessivament simplificadora. En conseqüència, va proposar una definició sintètica sobre la llibertat que resumeix el concepte en una única fórmula.{{Sfn|Swift|2013|pp=87-88}}
== Fórmula triàdica ==
[[Gerald MacCallum]] defineix el concepte de llibertat amb la fórmula triàdica que relaciona tres elements, un subjecte (''x''), una restricció (''y'') i un objectiu (''z''). El filòsof considera que totes les afirmacions sobre la llibertat tenen aquesta forma i que les diferents opinions sobre la llibertat tenen a veure amb la consideració que es dona a cadascun dels tres elements.
<blockquote>''X'' és (o no és) lliure en front a ''y'' per fer (no fer, convertir-se en, o no convertir-se en) ''z''.{{Sfn|Swift|2013|p=87}}</blockquote>
== Una característica sobretot humana ==
La llibertat com a concepte filosòfic és exclusiva dels éssers humans, ja que els animals decideixen impulsats sobretot pels seus [[instint]]s. La llibertat implica decidir i per tant la possibilitat que una opció sigui millor que l'altra. Sol lligar-se a la responsabilitat en l'[[ètica]], ja que si una opció és més favorable i no es tria, les conseqüències s'
han d'assumir. Aquests conceptes no poden ser emprats pels animals. Les persones que defensen la llibertat però no en volen assumir les responsabilitats derivades són anomenades llibertines. El cristianisme lliga aquesta facultat a l'[[ànima]], és un dels atributs humans regalats per Déu. Déu va permetre triar l'home (encara que ell sap per endavant què triarà) i per tant després de la mort li pot demanar comptes per les seves accions i condemnar-lo a l'[[Infern]] o elevar-lo al [[Paradís]]. La majoria de religions tenen creences semblants, que lliguen la llibertat a un do diví i al destí de la persona després de morta.
| |||