Diferència entre revisions de la pàgina «Nicolò Longobardo»

m
Tipografia
m (neteja i estandardització de codi)
m (Tipografia)
El setembre de [[1581]] va entrar a l'escola de la [[Companyia de Jesús]] de [[Messina]], per anar posteriorment a una escola de Palerm on va estudiar retòrica, filosofia i teologia.<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.treccani.it|títol=Longobardo, Niccolò|consulta=gener 2019|nom=Elisabetta|cognom=Corsi|llengua=italià|editor=Dizionario Biografico degli italiani, volume 65|data=2005}}</ref> Va jurar el quatre vots dels jesuïtes el 12 de novembre de 1559.
 
El [[10 d'abril]] de [[1596]] va sortir cap [[Goa]] i a [[Macau]] ,on hi va arribar el [[20 de juliol]] de [[1597]]. El viatge el va fer amb els jesuïta portuguès  Manuel Dias i l’espanyoll'espanyol [[Diego de Pantoja]].<ref name=":0" />
 
 
 
=== Activitat científica ===
Va tenir un paper important en la presència i actuació dels jesuïtes en tasques científiques, insistint al general de la companyia [[Claudio Acquaviva]] en que envies matemàtics a la Xina. El 15 d’octubred'octubre de 1612 va escriure: “ ''els matemàtics ens obren el terrenys al que aspirem arribar, a l’ombral'ombra de les matemàtiques nosaltres podrem oferir al rei la filosofia i la teologia…''”<ref name=":2" />
 
Per obtenir resultats el 1613 va  enviar a Roma el jesuïta flamenc [[Nicolas Trigault]], que durant dos anys va viatjar per Europa per aconseguir finançament, llibres, material científic i astronòmic. Trigault va tornar a la Xina el 1618 acompanyat per un grup de 22 jesuïtes dels que només vuit van arribar amb vida, entre ells [[Giacomo Rho]], [[Johann Adam Schall von Bell]], i [[Johann Schreck]], i amb cinc vaixells amb material i documents dels darrers avenços científics occidentals.<ref name=":2" />
 
Entre altres tasques de caràcter científic Longobardo va participar conjuntament amb [[Johann Schreck]] en les previsons d’und'un eclipsi, encàrrec que els hi va fer l’l'[[emperador Chongzhen]] que volia contrastar la fiabilitat dels càlculs dels jesuïtes amb els dels astrònoms xinesos i el musulmans. El resultats dels jesuïtes van resultar molt més precisos, fet que va comportar la reforma del calendari xinès segons els mètodes occidentals.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Fontana|nom=Michela|títol=Matteo Ricci. Un jésuite à la cour des Ming|url=|edició=|llengua=francès|data=2010|editorial=Salvator|lloc=París|pàgines=|isbn=978-2-7067-0719-3}}</ref><br />
 
== Referències ==
1.338.765

modificacions