Diferència entre revisions de la pàgina «Ortografia natural»

m
Tipografia
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
m (Tipografia)
 
== Definició ==
[[Fitxer:Ortografiacatala.jpg|miniatura|Confondre ''bou'' i ''vou'' al català oriental és un error<br>d'ortografia arbitrària, però no<br>d'ortografia natural]]Al moment que comença a aprendre a escriure, l'infant aplica de manera natural i espontània [[grafema|grafemes]] que associa amb els sons de la llengua que entén al seu entorn, en un estadi al qual encara no coneix o domina totes les convencions de l'ortografia oficial amb les arbitrarietats de les regles d'una llengua a la qual els mateixos fonemes no s'escriuen sempre de la mateixa manera.
Exemples d'ortografia natural en català oriental: ''trevall'' per treball, ''abuca'' per abocar.<ref name="AG">Alexandre Galí, citat per: Pere Solà (redacció), ''Actes de les 5es Jornades d'Història de l'Educació als Països Catalans: Vic, del 31 de març al 2 d'abril de 1982'', Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1984, pàgines 311-312, {{ISBN|9788460034100}}</ref> Una bona ortografia natural és un indici que l'infant sap distingir tots els sons d'una paraula i en bon ordre, una habilitat indispensable per a aprendre l'ortografia correcta. Faltes d'ortografia natural, és a dir, quan l'escrit no correspon fonèticament al so de la paraula, per exemple ''prota'' en lloc de ''porta'', són un senyal de llacunes en el desenvolupament o altres problemes.<ref>Helena Alvarado Alonso, [http://www.educat.cat/bloc/?p=2055 «Perfil neuropsicològic de la dislèxia. Un estudi a través de 50 casos»], ''Educat, revista de psicopedagogia'', 13 de maig de 2013</ref><ref>Joan Oller i Mas & Marta Prim i Sabrià, [http://www.recercat.net/bitstream/handle/2072/196427/OllerMasJoanR-ETISa2010-11-1.pdf?sequence=1 ''Desenvolupament d’unad'una aplicació per ajudar a detectar la dislèxia'',] Universitat autònoma de Barcelona, Juliol de 2011, pàgina 7</ref>
 
{|class="wikitable" style="text-align: centre;"
 
== Desformació ideològica ==
A certs països, com l'[[Alemanya]], per raons d'[[ideologia]] pedagògica a la segona meitat del {{segle|XX}}, certs pèrits van preconitzar que calia respectar l'espontaneïtat dels nens i que la creativitat de l'expressió era més important que el domini de l'ortografia. Aquesta arribaria per si mateixa amb el temps. L'entrenament enutjós de l'ortografia arbitrària hauria sigut una cosa passada de moda. Estudis científics més recents van demostrar que això no és pas el cas i que, ans al contrari si s'espera massa temps abans de corregir el nen, els grafemes erronis es fixen al cervell. El desaprenentatge d'habituds encastades esdevé cada dia més difícil. L'adquisició de l'ortografia es compara a l'aprenentatge d'un instrument de música o d'un esport al qual és preferible d'aprendre els moviments correctes des de l'inici. La repetició i l'entrenament interminable, fins que el moviment es fa correctament semblen les úniques vies efectives.<ref>''Die Recht Schreip-Katerstrofe: Warum unsere Kinder nicht mehr richtig schreiben lernen {{de}}'', ''[[Der Spiegel]],'' 2013, número 25, pàgina 96 ss. (En català: ''La gatàstrofa de lort o crafia: per què els nostres nens ja no aprenen a escriure com cal)''</ref> La pedagogia moderna va desenvolupar moltes eines per tal d'amenitzar-lo.<ref>Vegeu-ne un exemple: Araceli Salas i Vallespir et alii, [http://www.caib.es/govern/archivo.do?id=1044927. «Pautes i estratègies per optimitzar el procés d’aprenentatged'aprenentatge»], ''Protocols de detecció i actuació en dislèxia'', 2010, pàgina 12</ref> El que sí que no funciona és donar copets als dits o castigar el nen que fa un error en posar-li orelles d'ase al cap.<ref>[http://www.onderwijserfgoed.nl/content/met-de-plak-en-de-roe-0 «Met de plak en de roe: het wettelijk verbod op lijfstraffen»{{nl}}], ''De canon van het onderwijs'', Onderwijserfgoed, (en català: Amb la llença i l'assot: la prohibició dels càstigs corporals)</ref>
 
== Ortografia natural i reforma de l'ortografia ==
La idea d'una escriptura fonètica (un so = un grafema), sembla atractiu però a la pràctica és impossible a realitzar: la pronúncia de la llengua es canvia al temps i a l'espai (variants d'accent) i cal una convenció arbitrària, per tal de mantenir la unitat de la llengua. Segons les llengües, quan la diferència entre l'ortografia i la pronúncia s'exacerba, grups comencen a actuar per una [[reforma ortogràfica]]. Ja al {{segle|XIX}} [[George Bernard Shaw]] en una [[paròdia]] sobre les irregularitats de l'[[anglès]] proposà de canviar l'ortografia de ''fish'' en ''[[ghoti]].'' Altres tenen a reconèixer l'[[etimologia]] i prefereixen ''philosophia'' a filosofia.
 
Reformar o no reformar, tal era també la qüestió que [[Pompeu Fabra i Poch]] es posava quan el 1913 l'[[institut d'Estudis Catalans]] publicà les ''[[Normes ortogràfiques]]''. No tots van acceptar el reemplaçament de l'antic ''ab'' per ''amb'', la supressió del dígraf ''ch,'' reemplaçat segons els casos per un ''c'' o per un ''x'' o ''tx'' i que només subsisteix en cognoms (Bosch, Llach).<ref>[[Pompeu Fabra i Poch]], «Lletres i dígrafs», ''Gramàtica catalana'', Barcelona, [[Institut d’Estudisd'Estudis Catalans]], 1995, pàgines 10, {{ISBN|84-7283-290-2}}</ref> Un grup d'antinormistes el 1915 van crear [[Acadèmia de la Llengua Catalana]] per a proposar sense èxit una ortografia alternativa.<ref> [http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=1299697 «L'obra de Pompeu Fabra»], ''[[Vilaweb]],'' 23 de maig de 2005</ref> El debat continua fins avui.<ref>Josep Maria Albijes i Olibart, [http://www.albaiges.com/eulogologia/ortografiasintaxis/proc.htm «Projecte de reforma ortogràfica de la llengua catalana»]</ref>
 
== Fonts ==
1.280.987

modificacions