Ostracodes: diferència entre les revisions

Els ostracodes són petits crustacis, típicament amb una mida al voltant d’und'un mm, però varien des de 0,2 mm a 30 mm en el cas de ''[[Gigantocypris]]''. El seu cos està aplanat de banda a banda i protegits per una mena de closca [[bivalva]] quitinosa o calcària Aquest grup podria no ser [[monofilètic]]];<ref>{{ref-llibre|autor=Richard A. Fortey; Richard H. Thomas |títol=Arthropod Relationships |any=1998 |isbn=9780412754203 |editorial=[[Chapman & Hall]]}}</ref> i la seva [[filogènia molecular]] roman ambigua.<ref>{{ref-publicació|autor=S. Yamaguchi; K. Endo |article=Molecular phylogeny of Ostracoda (Crustacea) inferred from 18S ribosomal DNA sequences: implication for its origin and diversification |publicació=[[Marine Biology (journal)|Marine Biology]] |volum=143 |exemplar=1 |pàgines=23–38 |any=2003 |doi=10.1007/s00227-003-1062-3}}</ref>

Els ostracodes mascles tenen dos [[penis]] que corresponen a les dues obertures genitals que tenen les femelles (gonospores). L’espermaL'esperma del mascle és molt gros i pot tenir sis vegades la llargada del cos de l'ostracode. L’aparellamentL'aparellament típicament ocorre quan neden amb un gran nombre de femelles nedant per unir-se als mascles. Algunes espècies són parcialment o totalment partenogenètiques.

En la majoria dels ostracodes els ous es ponen directament dins l’aigual'aigua com a plàncton o s’enganxens'enganxen a la vegetació o el substrat. Tanmateix en algunes espècies es ponen dins la seva closca i queden protegits.

Alguns ostracodes tenen un òrgan lluminós on es produeixen productes químics luminescents.<ref>{{ref-llibre|títol=Bioluminescence: Chemical Principles and Methods |capítol=The ostracod ''Cypridina'' (''Vargula'') and other luminous crustaceans |autor=Osamu Shimomura |url=http://books.google.cat/books?id=DNrTfH5PcWoC&pg=PA49 |isbn=9789812568014 |editorial=[[World Scientific]] |any=2006 |pàgines=47–89}}</ref> La majoria fan servir la [[bioluminiscència|bioluminescència]] com a defensa davant dels depredadors, però d’altresd'altres l’usenl'usen en l’aparellamentl'aparellament (només s’has'ha observat al Carib). A [[Malàisia]] els ostracodes s’anomenas'anomena "sorra blava", ja que brillen en la foscor de la nit.

Els ostracodes són, "de bon tros, els artròpodes més comuns en el registre [[fòssil]]"<ref>{{ref-publicació|autor=David J. Siveter, [[Derek E. G. Briggs]], Derek J. Siveter & Mark D. Sutton |any=2010 |article=An exceptionally preserved myodocopid ostracod from the Silurian of Herefordshire, UK |publicació=[[Proceedings of the Royal Society B]] |volum=277 |exemplar=1687 |pàgines=1539–1544 |doi=10.1098/rspb.2009.2122 |pmid=20106847 |pmc=2871837}}</ref> s’hans'han trobat aquests fòssils des del [[Cambrià]] fins a l’actualitatl'actualitat.

Ecològicament, els ostracodes marins formen part del [[zooplàncton]] o (de manera més comuna) són part del [[bentos]], i viuen sobre o dins de la capa superior del sòl marí. Molts ostracodes, especialment els [[Podocopida]], es troben també en l’aigual'aigua dolça o en espais terrestres per exemple en sòls forestals humits de Sud-àfrica, Austràlia, Nova Zelanda i Tasmània.<ref>{{ref-publicació|url=http://www.nzetc.org/tm/scholarly/tei-Bio11Tuat02-t1-body-d1.html |publicació=[[Tuatara (journal)|Tuatara]] |volum=11 |exemplar=2|any=1963 |article=The Terrestrial Plankton |autor=J. D. Stout |pàgines=57–65}}</ref> Tenen un rang ampli de dietes, i el grup inclou carnívors, herbívors, carronyers i filtradors d’alimentd'aliment.