Diferència entre revisions de la pàgina «Pepe Beúnza»

6 octets eliminats ,  fa 8 mesos
m
Tipografia
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
m (Tipografia)
Aviat es traslladà, a causa de l'ofici del seu pare, que era notari, a [[València]], on féu els estudis universitaris d'enginyer tècnic agrícola participant també en el moviment antifranquista (fet pel qual va ser detingut varies vegades). Viatjà per Europa en autoestop i el [[1963]] visità la [[Comunitat de l'Arca]], on entrà en contacte amb [[Lanza del Vasto]]. Així es va introduir en la [[no-violència]].
 
El gener de [[1971]], ja preparat, es presentà a la caserna i es va negar a incorporar-se a files, motiu pel qual se l'empresonà. El 23 d’abrild'abril, en un [[consell de guerra]], se'l jutjà per desobediència i se’l condemna a quinze mesos que complirà en la presó de polítics de Jaén. En el moment en què entrà a la presó començà una campanya de suport, amb una marxa a la presó, en la qual participà [[Gonzalo Arias]]. Acabada la condemna, Pepe Beunza rep l’ordrel'ordre de tornar a la caserna però en comptes de fer-ho, organitza un servei civil al barri d'[[Els Orriols|Orriols]], a València. Llavors, per donar publicitat a aquesta alternativa al servei militar fou jutjat en un nou consell de guerra per deserció. Es condemnat a un any de presó i a continuació se l'emporten en una corda de presoners per complir quinze mesos a un [[batalló]] disciplinari de la [[Legió Espanyola|legió]] al [[Sàhara Espanyol|Sàhara]].
 
El [[1975]] ja en llibertat es traslladà a [[Catalunya]], organitzant el grup d'[[objectors de Can Serra]], que foren detinguts i empresonats al [[castell de Figueres]]. Llavors, amb la mort de [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]], es precipitaren ja els canvis, que donaren més visibilitat a la lluita d'objecció de consciència i l'[[antimilitarisme]] en què Pepe Beunza participà.
 
Pepe Beunza va treballar de jornaler i d’okupad'okupa a Gallecs (vallès oriental) amb el moviment de comunes agrícoles, després durant 18 anys com a professor a la granja escola Torre Marimon de [[Caldes de Montbui]], propietat de la [[Diputació de Barcelona]]. I més tard, com a tècnic al [[Parc Natural del Montnegre i el Corredor]] fins que es jubilà.
 
Se li concedí el Memorial Joan XXIII per la Pau (1970).<ref>{{ref-web|url=http://llla207-a.servidoresdns.net/pipermail/stcugat.net.forum/attachments/4e1e21cb/Poster.pdf |títol=Memorials Joan XXIII per la Pau |editor=Institut Víctor Seix de Polemologia }}</ref> El 29 de febrer de [[2012]], Pepe Beúnza va rebre el Premi de l'[[Institut Català Internacional per la Pau|Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)]] de Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori.<ref>{{ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=YWlSXzDxQ30#! |títol=Pepe Beúnza rep el Premi ICIP Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori |editor=Institut Català Internacional per la Pau |data=08/05/2012 }}</ref>
1.682.948

modificacions