Llenguatge de marques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «{{FR|data=2014}} {{MF|data=2014}} Esto no le importa a nadie así que por eso esto está vacío == Vegeu també == * Llenguatge de descripció de pàgines == Enl...». Etiquetes: Substitució Revertida editor visual |
m Revertides les edicions de 2.136.246.213. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 2:
{{MF|data=2014}}
Un '''llenguatge de marcatge''' (o '''llenguatge de marques''') combina dades i etiquetes que les marquen i que contenen informació addicional sobre l'estructura del text o la seua presentació. Les marques estan barrejades amb el text mateix. Un llenguatge de marcació combina text i informació addicional lligada al text. La informació addicional, per exemple sobre l'estructura o la presentació del text, s'expressa fent servir la marcació, intercalada al text primari.
Un exemple típic de text escrit per mitjà d'un llenguatge de marcatge té l'estil següent:
<CITACIÓ TIPUS="exemple">
Això seria una citació, amb un text en <CURSIVA>cursiva</CURSIVA>
</CITACIÓ>
Dos dels llenguatges de marques més coneguts actualment són l'[[Extensible Markup Language|XML]] i l'[[HTML]], sent aquest segon el que més es fa servir per a descriure el contingut de les [[pàgina web|pàgines web]]. També hi ha llenguatges de marques que s'utilitzen en el món editorial i acadèmic per a intercanviar informació entre autors, editors, impressors i lectors. Un d'aquests, utilitzable en multitud de programes d'edició de texts, és el [[RTF]] abreujament de "Rich Text Format" (''Text amb format ric'').
== Classes de llenguatges de marcatge ==
Els llenguatges de marcatge solen dividir-se en tres classes: de presentació, de procediment i descriptius.
El '''marcatge de presentació''' descriu l'aparença visual del text o d'una part. Per exemple, en un arxiu creat amb un processador de textos, el títol del document pot tenir associades unes marques que indiquin que ha de mostrar-se centrat, en negreta i amb lletra de mida grossa. La majoria de processadors de textos o sistemes d'autoedició fan servir aquest tipus de marcatge, tot i que, en la majoria dels casos, això no es mostra directament a l'usuari.
El '''marcatge de procediment''' també sol estar relacionat amb la presentació de text, però normalment és visible a l'usuari i està destinat a ser interpretat per programari en l'ordre en què apareix. Per a donar format a un títol, abans d'aquest s'inclou una col·lecció de directives de formatació, que són instruccions per al programari corresponent per tal que es posi en mode de text centrat, en negreta i de mida grossa. Després del text del títol, s'insereixen instruccions que tenen l'efecte invers d'aquestes (per exemple, text alineat a l'esquerra, sense negreta i de mida normal). Entre els llenguatges d'aquest tipus es troben el [[Troff]], el [[TeX]] i el [[PostScript]].
El '''marcatge descriptiu''' aplica etiquetes a fragments de text sense que això tingui una relació forçosa amb com han de mostrar-se. Per exemple, el llenguatge [[XML]] serveix per a descriure diferents tipus de dades, i s'usa, entre altres coses per a crear bases de dades. Aquest llenguatge és un subconjunt del [[Standard Generalized Markup Language|SGML]] (Standard Generalized Markup Language, ''Llenguatge de marcatge generalitzat estàndard''). Alhora, hi ha tota una col·lecció de llenguatges que són especialitzacions de l'XML, com ara [[XHTML]], [[SVG]] i [[RSS]].
La línia divisòria entre aquestes classes de marcació és sovint difusa. Per exemple, l'HTML conté elements de marcació purament presentacionals (per exemple, ''' per a la negreta)''' i d'altres purament descriptius (l'atribut href).
La virtut principal de la marcació descriptiva és la seva flexibilitat. Si els fragments de text s'etiquetem "com allò que són" en comptes de "com s'haurien de veure", llavors es pot escriure programari que processi aquests fragments, de formes no anticipades pels dissenyadors dels llenguatges. Per exemple, els vincles HTML, dissenyats originalment per ser activats per persones, es fan servir també pels motors de cerca web, per indexar nous materials i per estimar la popularitat dels recursos web.
Els sistemes de marcació presentacional inclouen sovint "estils amb nom" o similars, que repliquen fins a cert punt l'efecte de la marcació descriptiva. De forma semblant, els llenguatges de marcació procedural inclouen habitualment "macros" amb una finalitat similar.
== Vegeu també ==
| |||