Revisió del 18:00, 5 oct 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.783.592 edits m estandarditzant codi encapçalaments i llistes ← Edició anterior		Revisió del 22:50, 16 nov 2020 modifica desfés Gelatdeneu (discussió \| contribucions) Autopatrullats 8.122 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: La '''cora de Santaver''' o Santavèria, en àrab '''Xantabariyya''' ( شنتبرية) fou un dels districtes administratius de l'[[Àndalus]] en temps del valiat, emirat i [[califat de Còrdova]], estenent-se per les modernes províncies de [[província de Conca\|províncies de Conca]], part de la província de [[província de Guadalajara\|Guadalajara]] i [[província de Terol\|Terol]]. El seu nom deriva d'una arabització ''[[Celtibèria]]'', nom que es donava a la ciutat d'[[Ercavica]] quan va passar a ser [[Imperi Romà\|romana]], i que fou la primera capital del districte o cora.<ref name=cuenca37>{{ref-llibre\|títol=Cuenca \|cognom=Cuevas \|nom=Pedro José \| editorial=Alfonsípolis \|lloc=Cuenca \|any=2000 \|capítol=Moros\|pàgina=37-45}}</ref> L'Enciclopèdia de l'Islam en canvi diu que fou l'antiga Centobrigo (o més aviat Centobriga) derivat en Sontebria. Al nord-oest arribava fins al ~~maixement~~naixement del [[riu Tajo]], la vall del [[riu Túria]], fin a ''Tirwal'' ([[Terol]]) i seguia per la depressió del riu [[Jiloca]] fins a ''Qalamusa'' ([[Calamocha]], [[província de Saragossa\|Saragossa]]). Cap a l'oest arribava fins a ''Mulin'' ([[Molina de Aragón]], ([[província de Guadalajara\|Guadalajara]]), fent frontera en el riu Tajo fins a un punt determinant entre el castell de ''Welid'' i la muntanya toledana d{{'}}''Awkaniya'' ([[Ocaña]]) al sud.<ref name=cuenca37/> Des d'aquí s'estenia fins a ''Uqlix'' ([[Uclés]]) i, pel riu [[Cabriol]], fins al Túria. Sembla que va substituir a una antiga divisió visigoda anomenada "Hitació de Wamba" amb els tres bisbats de la [[província de Conca]]: ''Valeria'', ''Segobriga'' i ''Ercavica''<ref>Almonacid, J.A. (1988): ''La kura de Santaveria: Estructura político-administrativa'', I Congreso de Historia de Castilla-La Mancha (Ciudad Real 1985), tomo V, {{ISBN\|84-7788-005-0}}, Toledo, pp. 5-8</ref> a més d'altres zones afegides ja en temps dels musulmans. La zona estava poblada principalment per berbers que es van revoltar diverses vegades; la revolta més important fou la del ''da'i'' (missioner) fatimita [[Shakya ibn Abd al-Wahid]], el 768 que no va poder ser sufocada fins al 776/777. La principal família berber de l'Àndalus, els Banu Musa ben Dhi l-Nun la van agafar com a residència permanent per la seva inaccessibilitat i facilitat de defensa. Musa ibn Dhi l-Nun fou el primer i després els seus fills al-Fath i Mutarrif, que es van revoltar contra Còrdova i van dominar la regió a la segona meitat del {{segle\|IX}}. A final del segle al-Fath va fundar [[Uclés]] i s'hi va traslladar; la regió va restar de fet independent fins al 924 quan [[Abd al-Rahman III]] a la tornada d'una expedició a [[Pamplona]] la va sotmetre; la governaven llavors Yahya ibn Musa i el seu nebot Yahya ibn al-Fath ibn Musa.

Santaver: diferència entre les revisions