Pregó pasqual: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Tipografia |
||
Línia 3:
== Data i autor ==
No és fàcil fixar l'atribució o l'autoria
== Descripció ==
Es tracta
La primera part invita a lloar [[Déu]] per la [[Pasqua de Resurrecció|resurrecció]] de [[Jesucrist]]: primer l'assemblea del cel (els àngels del cel i els ministres celestials de Déu), després la terra, i finalment l'Església amb el poble fidel aplegat en el temple per a la celebració anual de la Pasqua. Aquesta part acaba amb una pregària que fa el qui canta el pregó, normalment un [[diaca]], per demanar, juntament amb els fidels congregats, la llum i la força per a poder fer dignament l'elogi del ciri pasqual. L'alegria i la llum són els temes
La segona part és una llarga evocació poètica de la gesta salvadora de Déu en la història del poble, és a dir, de la [[Pasqua jueva|Pasqua]] i l'[[Èxode]]
== Context, significat i execució ==
El cant de l'Exultet està vinculat a la primera part de la Vigília Pasqual, en la qual es fa la benedicció del foc nou,
La litúrgia reserva el cant del pregó pasqual al diaca. Si no hi ha diaca, el pot cantar el mateix sacerdot o bé un laic capacitat musicalment per a cantar-lo correctament.
Línia 133:
Amen.
{{Columna nova}}
'''Català'''<ref>Missal Romà, edició típica, 2a edició, Editorial Balmes-Publicacions de
Exultin de joia tots els àngels del cel,<br />
exultin els ministres de Déu.<br />
I que soni la trompeta victoriosa<br />
per celebrar el triomf
Que la terra també
il·luminada i radiant de la claror<br />
que ve de la llum del regne etern;<br />
perquè avui la foscor ja
També
ornada amb l'esclat
Que el cant joiós de tot el poble<br />
ressoni en aquesta sagrada nau.
I a vosaltres, germans, caríssims,<br />
que presencieu l'admirable claror
jo us invito a invocar, amb mi,<br />
la bondat de Déu omnipotent.<br />
Ell, malgrat que no ho mereixo,<br />
ha volgut comptar-me entre els diaques.<br />
Per cantar, doncs, la glòria
li demano el do de la seva llum.
Línia 178:
Aquesta és la nit<br />
en què el Senyor, en altre temps,<br />
va treure
i els va fer passar a peu eixut el Mar Roig.<br />
Aquesta és la nit<br />
que amb el foc
esvaí la tenebra del pecat.<br />
Aquesta és la nit<br />
Línia 192:
en què Crist, trencant els lligams de la mort,<br />
ha pujat victoriós dels inferns.<br />
Què
si no hi hagués redempció?<br />
Oh admirable condescendència de la vostra bondat!<br />
Oh incalculable predilecció amb què ens heu estimat!<br />
Per redimir l'esclau, heu sacrificat el Fill.<br />
Calia el pecat
que la mort de Crist ha esborrat.
Línia 204:
Oh nit benaurada!<br />
Només tu vas saber l'hora<br />
en què Crist ressuscità
Aquesta és la nit<br />
de la qual diu l'Escriptura:<br />
Línia 217:
restableix la concòrdia,<br />
converteix les nacions.<br />
En la gràcia
accepteu, oh Pare sant,<br />
el sacrifici vespertí
i la flama
elaborada per les abelles,<br />
que l'Església us ofereix per mans dels seus ministres.<br />
<br />
Hem fet ja l'elogi
que hem encès amb el foc nou<br />
i que crema en honor de Déu.<br />
Foc que, un cop repartit,<br />
no minva per la flama manllevada,<br />
ja que
i que l'abella mare ha produït<br />
per mantenir aquesta flama preciosa.<br />
Línia 237:
Us demanem, doncs, Senyor,<br />
que aquest ciri consagrat al vostre nom,<br />
cremi sense parar, per desfer la foscor
i, acceptat per vós com un perfum agradable,<br />
ajunti la seva claror amb la de les estrelles del cel.<br />
Que l'estel del matí en trobi encesa encara la flama;<br />
aquell estel, vull dir, que mai no es pon:<br />
Crist, que, tornant
com el sol en dia serè.<br />
Ell, que viu i regna pels segles dels segles.<br />
Línia 260:
* ''Ordo Hebdomadae Sanctae iuxta Ritum Monasticum'', Desclée et socii, Tournay 1957
* ALDAZÁBAL, J., ''El Triduo pascual'', Centre de Pastoral Litúrgica, Barcelona 1998.
* GUÉRANGER, P.,''
* NOCENT, A., ''Célébrer Jésus-Christ: l'année liturgique. Les Trois Jours Saints. Le Temps pascal'' (vol. IV), Jean-Pierre Delarge, éditions universitaires, Paris 1976.
* WALKER, Ch. B., article ''Exultet'' a The Original Catholic Encyclopedia http://oce.catholic.com/index.php?title=Exultet
|