Didi Julià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Gens Dídia usant HotCat
Cap resum de modificació
Línia 9:
Fou educat per [[Domícia Lucil·la]] la mare de [[Marc Aureli]]. Va seguir la carrera de les magistratures des de molt jove i fou [[qüestor]], [[edil curul]] i [[pretor romà|pretor]]. Va tenir el comandament d'una legió a Germània i després el govern de la [[Gàl·lia Belga]] on va reprimir una revolta dels [[caucs]] (''chauci'') mèrit pel qual fou elevat al consolat ([[175]]).
 
Després es va distingir a les campanyes contra els [[Cats (Germània)|cats]], fou governador de [[Dalmàcia]] i de la [[Germània Inferior]] i va dirigir un comissariat a [[Itàlia]]. Fou acusat d'haver conspirat contra [[Còmmode]], però fou absolt. Llavors fou governador de [[Bitínia (província romana)|Bitínia]] i fou cònsol per segona vegada el [[179]] junt amb [[Pertinax]], al quequal va succeir com a procònsol d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]]. D'aquesta província fou cridat a Roma i nomenat ''[[praefectus vigilum]]''.
 
Mort Pertinax els pretorians van treure a subhasta l'imperi. [[Tit Flavi Sulpicià]] (''Titus Flavius Sulpicianus''), prefecte de la ciutat i sogre de Pertinax, que estava amb les tropes, va oferir una gran quantitat. L'oferta final de Sulpicià fou de vint mil sestercis per cap, però Didi que era a les portes del campament, en va prometre vint-i-cinc mil i els pretorians li van donar la corona. El [[senat romà]] el va haver de ratificar ([[28 de març]] del [[193]]). El poble el va acollir amb insults, i cops de pedra. La seva dona [[Mànlia Escantil·la]], i la filla [[Dídia Clara]], van rebre el títol d'Augustes.