Nomenclatura binomial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Manteniment de plantilles de referències
Línia 4:
 
== El sistema de classificació lineal ==
Els primers intents de classificació dels éssers vius van ser duts a terme ''Historia Animalium'',<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gaza|nom=T.|títol=Artistotelis de natura animalium|url=|edició=|llengua=|data=1476|editorial=|lloc=Venècia|pàgines=|isbn=}}</ref> Aristòtil diferencià els animals en ''énaima'' i ''ánaima'', que es corresponen als actuals vertebrats i invertebrats, respectivament. Dins dels ''énaima'' (animals amb sang), hi inclogué els peixos, els tetràpodes i àpodes ovípars (rèptils i amfibis), els ocells i els mamífers. D'altra banda, els ''ánaima'' comprenien els animals coberts de conquilles (gasteròpodes, acèfals i zoòfits), els animals segmentats (verms i artròpodes no crustacis), els crustacis i els cefalòpodes. Així mateix, classificà els éssers en la Scala naturæ, un sistema jeràrquic i gradual que els ordena en ordre creixent i progressiu en dotze nivells segons la seva perfecció. Al capdamunt del sistema, considerà que l'ésser més perfecte a nivell d'organització era l'ésser humà, seguit dels quadrúpedes, els cetacis i la resta d'animals. Els tres darrers graus d'organització eren ocupats per les plantes superiors, les plantes inferiors i els éssers inanimats, respectivament.
 
Alguns científics, com els germans [[Johann Bauhin|Johann]] i [[Gaspard Bauhin|Caspar Bauhin]] al segle XVI i XVII, havien iniciat el camí cap a un sistema unitari de nomenclatura de les espècies (especialment Caspar). Cal esmentar, ja en el {{segle|XVII}}, la figura de [[John Ray]], insigne botànic que, en diverses obres (sobretot al ''Methodus plantarum nova'', 1682) va descriure d'una forma molt similar a la de Linnaeus, els conceptes de gènere i espècie. Fins al segle XVIII la comunitat científica no disposà d'una taxonomia ben definida ni una unitat quant a la designació, classificació, nomenclatura ni tractament dels diversos taxons.
 
[[Carl von Linné|Carl Linnaeus]], nom llatinitzat del científic suec Carl Nilsson Linnaeus (Råshult, 1707 - Uppsala, 1778) fou un eminent botànic, zoòleg i físic que creà les bases de la taxonomia moderna i establí el sistema de nomenclatura dels éssers vius que s'ha utilitzat fins als nostres dies.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Linnaeus|nom=Carolus|títol=Systema naturae per regna tria naturae|url=|edició=Primera|llengua=|data=1735|editorial=|lloc=Leyden|pàgines=|isbn=}}</ref> Per tal d'internacionalitzar la seva tasca utilitzà el llatí, la llengua pròpia dels científics del segle XVIII, i el grec clàssic com a base de la seva obra i de la seva nomenclatura. En tots els noms que incorporà als seus treballs mots d'altres llengües, ho féu a partir de la seva llatinització. Alumne de les universitats de Lund i Uppsala, va ser rector de la Universitat d'Uppsala i membre fundador de la Reial Acadèmia de Ciències Sueca. Dugué a terme diverses expedicions per Europa que li permeteren conèixer i recol·lectar abundant material que fou objecte del seu estudi. Entre les seves obres, destaquen ''Genera Plantarum'' (1737-1754), ''Philosophia Botanica'' (1751) i ''Species Plantarum'' (1753), que compta amb la descripció de més de 7.300 espècies i es considera el punt de partida de la nomenclatura botànica moderna. La seva obra per excel·lència és ''Systema Naturae'', del qual se'n va publicar la primera edició el 1735 (que només comptava amb 26 pàgines), en els anys posteriors noves edicions<ref>{{Ref-llibre|cognom=Linnaeus|nom=Carolus|títol=Fauna Svecica, sistens Animalia Sveciæ Regni: Quadrupedia, Aves, Amphibia, Pisces, Insecta, Vermes, Distributa per classes & ordines, genera & species, cum differentiis specierum, synonymis
autorum, nominibus incolarum, locis habitationum, descriptitionibus insectorum.|url=|edició=|llengua=|data=1746|editorial=|lloc=Estocolm|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Linnaeus|nom=Carolus|títol=Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, dfferentiis, synonymis, locis.|url=|edició=XII reformata|llengua=|data=1766|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> i la tretzena i última el 1770. El títol complet d'aquesta obra magna és ''[[Systema Naturae|Systema naturae, sive regna tria naturae systematice proposita per secundum classes, ordines, genera, & species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis]]'' (Sistema natural en tres regnes de la natura segons classes, ordres, gèneres i espècies amb característiques, diferències, sinònims, localitats). La desena edició, publicada, el 1758 es considera el punt de partida del Sistema Linneà. En aquesta obra extraordinària, Linnaeus descriu fins a 4.400 espècies d'animals i 7.700 espècies de plantes.
 
Fou tan gran l'impacte que la seva obra causà en la comunitat científica, que Linnaeus és considerat el lectotip de l'''Homo sapiens''. És a dir, científicament es defineix l'espècie humana com aquella espècie a la qual va pertànyer el botànic suec. Linnaeus també és conegut com a Carolus Linnaeus, Carolus a Linné i Carl von Linné (com es va anomenar després del seu ennobliment).
Línia 40:
 
== Origen dels noms ==
El mot que descriu l'[[espècie]] ha de ser un adjectiu que la diferenciï d'altres membres del mateix gènere. El nom del gènere deriva normalment del [[llatí]]. També s'utilitzen paraules provinents del [[grec clàssic]], de llengües usades als indrets on es troba l'organisme a anomenar o bé s'usa el nom d'aquell que ha descrit l'espècie i contenen referències, entre d'altres, a l'aspecte o comportament del taxó, a personatges històrics o bé a la seva distribució.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gotch|nom=Arthur F.|títol=Birds. Their latin names explained|url=|llengua=anglès|data=1981|editorial=Blandfort Press|lloc=Dorset|pàgines=348|isbn=978-0713711752}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Jobling|nom=James A.|títol=Dictionary of scientific bird names|url=|llengua=anglès|data=2011|editorial=Christopher Helm|lloc=Londres|pàgines=301|isbn=978-0198546344}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Macleod|nom=R. D.|títol=Key to the names of British birds|url=|edició=|llengua=|data=1954|editorial=Pitman|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> De fet, els taxonomistes empren noms de moltes altres fonts, fins i tot extretes de bromes i [[acudit]]s. Tot i això, s'apliquen sempre als mots les mateixes regles gramaticals com si fossin paraules llatines. Per aquesta raó la nomenclatura binomial es coneix popularment com el «nom en llatí», el terme exacte és «nom científic». Paral·lelament, en la nomenclatura popular de les llengües, els fenòmens de creació dels mots que donen nom a les espècies són els mateixos, com passa en el cas de l'ornitonímia catalana.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Maluquer|nom=J.|títol=Els ocells de les Terres Catalanes|url=|edició=|llengua=|data=1981|editorial=Barcino|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref>
 
En el cas dels ocells, alguns noms poden induir a confusions en la seva traducció literal,<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Ortega i Gonzàlez|nom=Enric|cognom2=|nom2=|títol=Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans|url=https://www.worldcat.org/title/diccionari-etimologic-dels-noms-cientifics-dels-ocells-dels-paisos-catalans/oclc/994857693|edició=|llengua=|data=2017|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=9788499653624}}</ref> ja que en el moment de definir-se no es tenia el coneixement que avui dia se'n té. Un exemple és el gènere ''Sitta'' que prové del gr. ''sitta'' i que alguns autors han traduït històricament com a picot, pica-soques, gaig, tipus de mussol o falcònid. També és el cas de ''motacilla'', que fa referència a un ocell bellugadís i de comportament inquiet i que Linnaeus va fer servir en les seves descripcions per fer referència a espècies de l'actual gènere ''Motacilla'', però també a espècies dels gèneres ''Troglodytes, Cinclus, Prunella, Erithacus, Luscinia, Phoenicurus, Saxicola, Oenanthe, Hippolais, Sylvia i Regulus''.