Segona guerra carlina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Manteniment de plantilles de referències |
||
Línia 38:
El [[17 de maig]] de 1847 fou afusellat a Solsona pels [[Mossos d'Esquadra]] el mariscal de camp carlí [[Benet Tristany]], i exposat el cadàver del [[Bartomeu Porredon|brigadier Porredon]], mort a cops de baioneta a Clariana de Cardener. Ambdós havien estat localitzats la nit del [[15 de maig]] pels liberals gràcies a una delació.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hernàndez Cardona|nom=F. Xavier|títol=Història Militar de Catalunya. Vol. IV: Temps de Revolta|url=|edició=|llengua=|data=2004|editorial=Rafael Dalmau, Editor|lloc=Barcelona|pàgines=122|isbn=8423206734}}</ref>
Malgrat que els matiners havien perdut dos dels seus principals caps militars, el conflicte distava molt d'apaivagar-se. El 22 de maig diverses partides carlines comandades pel Griset de la Cabra, el Guerxo de la Ratera, Caletrus, Cornet, Vilella i Pau Manyé entre d'altres, atacaren una columna liberal sortida de [[Valls]]. L'acció no va reeixir, però fou una mostra de l'augment de la capacitat combativa dels matiners. El 2 de juny de 1847, en Boquica es planta a [[Vic]], mentres que el dia 5 d'aquell mateix mes, partides carlines ataquen una columna de l'exèrcit comandada per Patiño a la [[Vall d’Ora|vall d'Ora]]. Aquell estiu de [[1847]] hi havia aproximadament 4.000 combatents carlins actuant al [[Principat de Catalunya|Principat]], repartits en 33 partides.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=IbIdem|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines
A la darreria del 1847, Pavía anuncià la pacificació de Catalunya, tal com desitjava Narváez. Però si la guerra, en bona part per manca de mitjans, tot i que havia llanguit, hom no la podia pas considerar acabada, i per l'abril del 1848 reprengué quan [[Josep Masgoret i Marcó|Josep Masgoret]] entrà a Catalunya i es posà al capdavant de les forces montemolinistes (victòries carlines de Sant Jaume de Frontanyà i del Pont de Rabentí, i presa de Vidrà), mentre [[Ramon Cabrera]] entrava (23 de juny) per Oceja, fet que donà impuls a la lluita, i publicava una proclama de to moderat.[[Fitxer:Espada Ramon Cabrera 1.JPG|miniatura|Detall de l'espasa del General Cabrera]]
Línia 45:
Després d'enviar [[Francesc Tallada i Forcadell|Forcadell]] al Maestrat, Cabrera organitzà alguns escamots de cavalleria i cercà una victòria que equilibrés la seva inferioritat. Però la guerra no canvià de manera substancial: els audaços cops de mà dels carlins (atac a la vila de Gràcia i al Portal de l'Àngel, pel juliol del 1848) eren contrarestats per les victòries governamentals i pel fracàs de l'aixecament fora de Catalunya: derrota i afusellament de Joaquín Julián de Alzaa, promotor de l'aixecament a Guipúscoa (juny-juliol del 1848); fracàs de la temptativa a Navarra i a Burgos; ineficàcia de les partides del Maestrat i del Baix Aragó i als Montes de Toledo.
La victòria de Borges sobre el brigadier Paredes a l'Esquirol i la de Cabrera a Avinyó sobre la columna del general Manzano (16 de novembre de 1848) i la incorporació a la lluita dels republicans del brigadier [[Victorià Ametller i Vilademunt]],<ref name=Soraluce>{{Ref-llibre |cognom=de Soraluce y Zubizarreta |nom=Nicolás |títol=Historia general de Guipúzcoa |url=http://books.google.cat/books?id=CskCAAAAYAAJ&pg=PA398&dq=Lersundi+7+de+mayo+mayor&hl=ca&sa=X&ei=jWe1UfVyrsDsBv6kgKgF&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Lersundi%207%20de%20mayo%20mayor&f=false |llengua=castellà |editorial=Litografía Librería de la Viuda de Egaña |data= |pàgines=398
El baró d'Abella, [[Josep de Calassanç d'Abat i de Subirà]], va intentar negociar la rendició dels germans Tristany, però en van informar Cabrera i li van preparar un ensurt el [[23 de febrer]] de 1849; fou pres i afusellat després d'un consell de guerra.
| |||