Santa Maria del Fiore: diferència entre les revisions

Santa Maria del Fiore, la tercera catedral que es construïa a Florència, es va aixecar a l'emplaçament de l'anterior, [[Església de Santa Reparata (Florència)|Santa Reparata]], incitats per la magnificència de les noves catedrals de [[Pisa]] i [[Siena]]. La va projectar [[Arnolfo di Cambio]] el [[1294]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Scampoli |nom=Emiliano |títol=Firenze, archeologia di una città, secoli I a.C.-XIII Part 3 |url=https://books.google.cat/books?id=DRM6NZGQmncC&pg=PA199&dq=Santa+Maria+del+Fiore+Arnolfo+di+Cambio+1294&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwie1cfjqdvQAhVrDsAKHZLsCUgQ6AEIbTAJ#v=onepage&q=Santa%20Maria%20del%20Fiore%20Arnolfo%20di%20Cambio%201294&f=false |llengua=italià |editorial=Firenze University Press |data=2010 |pàgines=199 |isbn=8864531882}}</ref> amb la intenció de ser l'[[església catòlica]] més gran del món (si bé se'n va reduir el disseny original), i la primera pedra es va col·locar el [[8 de setembre]] del [[1296]]. Arran de la mort d'Arnolfo el [[1302]], les obres de la catedral es van alentir molt. El [[1331]], l'''Arte della Lana'' (el gremi dels llaners) es va responsabilitzar de la construcció de la catedral i el [[1334]] van encarregar al [[Giotto di Bondone|Giotto]] la supervisió general de l'obra.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Guasti |nom=Cesare |títol=Santa Maria del Fiore: La costruzione della chiesa e del campanile |url= |llengua=italià |editorial=Arnaldo Forni |data=1974 |pàgines=43 |isbn=}}</ref> La seva fita principal va ser el ''campanile'' (el campanar), però va morir el [[1337]]. No fou fins al [[1355]] que es van reprendre els treballs dins la catedral, duts a terme per una sèrie d'arquitectes entre els quals Francesco Talenti, Alberto Arnoldi, Giovanni d'Ambrogio, Giovanni di Lapo Ghini, Neri di Fioravante i [[Andrea Orcagna]]. La nau es va cobrir el [[1380]], i el [[1418]] només faltava per completar la cúpula.

Els seus fonaments es van cavar al voltant de la zona a principis de [[1298]], '''Santa Maria del Fiore''' quan el mestre paleta era [[Arnolfo di Cambio]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Crowe |nom=Joseph Archer |cognom2=Cavalcaselle |nom2=Giovanni Battista |cognom3=Douglas |nom3=Robert Langton |cognom4=Strong |nom4=Sandford Arthur |títol=History of Painting in Italy: Giotto & the Giottesques |url= |llengua=anglès|editorial=Scribner's sons |data=1903 |pàgines=106 |isbn=}}</ref> La inusual posició de la torre, alineada amb la façana, reflecteix el desig de donar una gran importància com un senyal de fort centre vertical de la Episcopalis Insula, probablement més enllà de la necessitat pràctica per alliberar el punt de vista de l'absis de la gran cúpula, anunciada per projecte d'Arnolfo. El 1334 Giotto di Bondone el va reemplaçar en el seu paper de supervisor i va fer el campanar tal com és. Giotto va donar un disseny original de la torre, amb una terminació en 50 braces d'alt torre florentina piramidal (aproximadament 30 metres) que se suposa que és l'elevació total de 110–115 metres (en comptes de l'alçada actual és de 84,75 metres). Un dibuix al Museu de l'Òpera del Duomo de Siena és considerat per alguns estudiosos inspirats en aquest projecte.